Una trilogia brillant, seca i austera que retrata la duresa de la infància i joventut del cineasta escocès i ha esdevingut una peça fonamental del cinema britànic. ‘My Childhood’, ‘My Ain Folk’ i ‘My Way Home’ formen aquesta obra magna de Douglas. També es projecta el seu següent i darrer film, ‘Comrades’.
Bill Douglas va retratar la duresa de la seva infància i joventut en una trilogia de referència: My Childhood (1972), May Ain Folk (1973) i My Way Home (1977). Brillant, seca i austera, la trilogia va ser definida pel crític Derek Malcolm com “una veritable obra mestra del cinema poètic”. Tot i que va ser poc apreciada durant molts anys, el temps ha acabat situant-la com una peça cabdal de la cinematografia britànica. Douglas tan sols va poder dirigir un film més, també inclòs en aquest petit cicle: Comrades (1986), que recrea els fets dels màrtirs de Tolpuddle, un grup d’agricultors que van formar un dels primers sindicats de la història al segle XIX, explicats a través de ginys precursors del cinema com la llanterna màgica, que eren una de les passions del cineasta. Douglas va trigar vuit anys a poder enllestir i estrenar aquest quart i darrer film de la seva carrera, abans de deixar-nos el 1991 víctima d’un càncer.
Nascut el 1934 al poble miner de Newcraighall, als afores d’Endimburg, Bill Douglas va passar la seva infància d’orfenat en orfenat fins que se’n va fer càrrec la seva àvia materna i, després de la mort d’aquesta, el seu pare i la seva àvia paterna. Va entrar a treballar a la mina i, amb l’adolescència, va trobar la forma de fugir d’aquest entorn malsà ingressant a l’exèrcit, fent campanya a Egipte. Allà va conèixer Peter Jewell, amb qui va compartir pis a Londres a la seva tornada i que es va convertir en el seu mentor, un personatge definitiu perquè Douglas descobrís les seves aspiracions artítiques i la passió pel cinema. Va ingressar a la companyia Joan Littlewood's Theatre Workshop com a actor i escriptor, i va interpretar un paper principal en la sèrie de Granada TV The Younger Generation l’any 1961. Però la seva autèntica vocació era la de cineasta, i el 1970 es va graduar a la London International Film School.
La memòria de la seva infància i joventut, que Douglas recordava com un període dolorós i depriment, van servir per donar cos a la seva cèlebre trilogia, amb la història de Jamie, el seu alter ego fílmic, des de la seva vida com a nen pobre en un petit poble miner escocès fins a l’edat adulta, una extrema evocació autobiogràfica que pot remetre a altres trilogies de formació com la d’Apu de Satyajit Ray. El cineasta escocès treballa en els racons de la memòria, amb una narrativa minsa i rigorosa, i un estil sec que no eludeix la bellesa formal. Douglas dona forma a una interpretació poètica de la realitat d’un món de misèria on la imaginació sembla un acte de resistència i el cinema, futur camí de perfecció, l’única possibilitat de bellesa.
Bill Douglas va tardar vuit anys a realitzar el seu últim film, Comrades (1986), sobre els màrtirs de Tolpuddle, un grup d’agricultors que van formar un dels primers sindicats de la història al segle XIX. Produït per Merchant-Ivory, és un film polític no literari, molt diferent de la majoria de les ostentoses epopeies històriques britàniques caracteritzades per la seva nostàlgia romàntica. El cineasta aporta el seu coneixement directe de la pobresa de la classe treballadora i juga amb la seva passió pels mecanismes òptics precinematogràfics, introduint un llanterner ambulant que es converteix en un aliat dels lluitadors socials quan narra les seves històries arreu del país.