Ficha técnica
Mentre el seu marit està de viatge de negocis, Gamhee visita tres velles amigues: Youngsoon, que gaudeix cuidant el seu jardí; Suyoung, professora de pilates; i Woojin, propietària d'un petit cinema. Amb les tres parla sobre el passat, les seves relacions i escolta anècdotes de les seves vides.
Gamhee no s'ha separat mai del seu marit en cinc anys. En tres ocasions, un home sorgeix de manera inesperada i interromp el tranquil fil de les seves converses…
“Les pel·lícules de Hong Sang-soo no pretenen res, no aspiren a cap mena de transcendència o utilitat, i, tot i això, ho són tot, o tot allò que hauríem de demanar al cinema. En aquest sentit, no existeix cap pel·lícula més inútil i incomprensible que La dona que va fugir, però tampoc més essencial. Una dona visita tres amigues i conversa llargament amb elles…
Cap d’aquests tres diàlegs no porta enlloc, ni permet extraure conclusions ni ajuda a conèixer les protagonistes. Al contrari, quan acaba la projecció, són més les preguntes que les respostes, res no ens ha estat revelat i la frustració de l’espectador, que no rep cap explicació tranquil·litzadora, pot haver assolit nivells considerables. I, això no obstant, tot és precisament allí, en aquells buits, en aquells espais que se situen entre les paraules i en aquella sensació d’indefinició i d’inacabament que deixen les imatges” (Carlos Losilla - Caiman. Cuadernos de Cine).