Rogosin i el New American Cinema

On the Bowery:

Pioner del New American Cinema, Lionel Rogosin ofereix un retrat humanista de l’Amèrica “real” -proscrita de les produccions comercials-, on combina el dispositiu propi del cinema documental amb l’elaboració ficcional. Durant tres dies segueix les vides de dos dels habitants de The Bowery, el barri dels rodamons a Nova York.

 A Bowery (On the Bowery, 1957), de Lionel Rogosin:

A l’escenari de la Nova York sorgida arrel de la segona postguerra mundial es cova una generació de cineastes independents, formada, entre d’altres, per Sidney Meyers, Morris Engel o Lionel Rogosin, que tot i no disposar majoritàriament d’una trajectòria filmogràfica dilatada haurà d’exercir una influència innegable en el marc de la futura modernitat cinematogràfica (Anderson, Truffaut, Cassavetes, Penn...). El seu cinema s’inscriu dins d’un model creatiu i productiu de tarannà artesanal, humanista i compromès amb la seva realitat més immediata. Pel·lícules com The Quiet One (1949), The Little Fugitive (1953) o On the Bowery (1957) destaquen pel seu rebuig agressiu  davant d’aquell univers ètico-dramàtic -en paraules de Ray Carney- kitsch, capitalista, individualista i faustià instaurat pel cinema clàssic de Hollywood.

El dispositiu cinematogràfic en mans de Lionel Rogosin esdevé -ja de bon començament-  un mecanisme per tal d’explorar i dotar de visibilitat (en línia amb el pensament postulat de bell antuvi per John Grierson) tot allò que roman ignorat, perquè en resultar massa lleig, banal o incòmode, no constitueix la matèria idònia per tal de fornir la base d’un espectacle. Així, Rogosin a On the Bowery ens ubica en el territori difús d’allò que és i no és ficció alhora, i ens convida a vagarejar per ell, guiant-nos mitjançant una peculiar voluntat dispersa o erràtica, que més enllà d’acostar-nos a determinades anècdotes o episodis, sembla no anar enlloc, fora de compartir petits bocins de vida amb persones de carn i ossos, tan imperfectes i vulnerables, com també fascinants.

Juanjo Caballero (UB)

La grandesa de l'obra de Lionel Rogosin de 1956 "On the Bowery", un retrat intrèpid, íntim i vital d'embriacs sense llar als carrers de Nova York, ha estat durant molt de temps un dels secrets a veus del cinema. Primera pel·lícula americana que va guanyar el Gran Premi de Documental al Festival de Cinema de Venècia, també va obtenir un premi Bafta Flaherty Documentary i fou nominada a l'Oscar. Inspirada en les incursions etnogràfiques de Robert Flaherty, el neorealisme italià i –com el seu director insistia- "per la vida", la documentació semi actuada i mínimament dramatitzada de persones reals en els seus entorns reals va esdevenir un punt clau per al Nou Cinema Americà focalitzat a Nova York, coincidint amb els experiments de Sidney Meyers, Morris Engel, Shirley Clarke i John Cassavetes, i propiciant el sorgiment del moviment independent americà, així com inspirant a Jean Rouch i la Nouvelle Vague. 
 
No obstant això, la pel·lícula es va estrenar amb crítiques demolidores [...], fou suposadament mantinguda inèdita a l'estranger pel Departament d'Estat dels EUA i és necessari afirmar que ha quedat oculta des d'aleshores. 
 
[...] La càmera segueix un nouvingut –el bruscament atractiu Ray Sayler, a qui Rogosin va conèixer al Bowery després d'una gresca de cap de setmana- al llarg de tres dies, amb la seva fe basada en la temprança i l'ocupació remunerada en contrast amb el presoner perpetu Gorman Hendricks [...]. Ray esdevé el punt central d'un parell d'escenes reveladores a la cua de la Bowery Mission i més endavant, quan la seva paciència rebenta, en una orgia de bar nocturna [...]. L'argument porta el film cap a la profunditat pel que fa a caracterització i ànima, però Rogosin té cura de no reduir mai el seu angle; tant en bars com al carrer, el film mostra, en nítid i lluminós monocrom i de vegades en un so menys clar, els rostres i veus bacanals d'un complet "demimonde". Rogosin va parlar de realitzar un títol "proper a la pintura i l'escultura" [...]; l'escolar Ray Carney cita els Rembrandts de les parets de l'apartament del director a Nova York com a models per a la fotografia. 
 
La solidaritat de Rogosin amb aquests rodamóns podria haver procedit de l’estada al servei naval que va viure amb molts d'ells durant la Segona Guerra Mundial, encara que és més probable que fos una qüestió innata. Fill d'un propietari tèxtil emigrant de Nova York, va abandonar el negoci patern per enfocar-se vers les problemàtiques mundials que va veure a la guerra. "Havíem passat per l'Holocaust, que fou demencial. Quelcom és erroni. He de localitzar-lo – amb la meva càmera". "On the Bowery" fou pensat com a prova per a la seva truncada exposició de l'apartheid del 1959, "Come Back to Africa".[...]. 

Bradshaw, Nick. Down on the street. “Sight and Sound”: Londres, Vol. 22 Iss. 4 (Abril 2012), p. 87 

Bérthome, Jean-Pierre. Lionel Rogosin: La caméra comme arme de combat. “Positif”: París, Iss. 610 (Desembre 2011), pp. 79-80. 

Diades cinematogràfiques a Andorra. 23-24-25-26 desembre 1972. Andorra: [s.n.], 1972. 

On the Bowery. “Monthly Film Bulletin”: Londres, Vol. 25, Iss. 288 (1 de gener, 1958), p.12. 

Roger, Philippe. Glanures: De Lionel Rogosin à Bruno Dumont. “Jeune Cinéma”: Montreuil, Iss. 331/332 (Estiu 2010), pp. 105-109. 

Wright, Basil. On the Bowery. “Sight and Sound”: Londres, Vol. 26, Iss. 2 (tardor 1956), p.98 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema