Filmar sota l’Ocupació

Remorques:

El 1941, en plena Ocupació per l’exèrcit alemany, finalitza Remorques, protagonitzada per Jean Gabin i Michèle Morgan amb diàlegs de Jacques Prévert.

“Així doncs, d’una manera o d’una altra, tots els personatges de Remorques evolucionen al llarg del film en la direcció d’un difuminat més o menys gran del judici que inicialment els van fer. Així mateix, la intervenció del destí per evitar que els amants realitzin el seu somni de felicitat, en aquest cas la malaltia i la mort d’Yvonne, i no la intervenció satànica d’un deus ex machina: Madame. La malaltia cardíaca de Laurent, assenyalada a l’inici de la pel·lícula com la somatització de la seva ansietat per l’abandonament, intervé com a l’únic mitjà (inconscient) que troba Yvonne per a què el seu marit torni a tenir cura d’ella: sense fills, sense feina, se sent suplantada per l’afecció del capità Laurent al seu vaixell i a la seva tripulació.  

La seva mort es converteix llavors en l’últim refugi davant d’una situació insuportable: la pèrdua de l’amor del seu marit. La seva reconciliació al llit de mort, la il·luminació de la seva mirada tranquil·la, suggereix que la seva mort no és un cop d’estat, sinó la culminació inevitable d’una situació tràgicament bloquejada.  

Si la intervenció de Grémillon modifica significativament el tema prevertià de la fatalitat, també integra “l’amor boig” en una reflexió  més àmplia sobre el desgast de la parella”. 

Sellier, G. Remorques: pas de place pour les femmes. A: Sellier, G. Jean Grémillon. Le cinéma est à vous. Paris: Méridiens klincksieck, 1989, p. 154. 

“D’alguna manera, Remorques reprèn, doncs, el tema dels Faroners, però l’argumentació fortament melodramàtica del jove arribat per la ràbia deixa pas a una dramatització més interioritzada: el mar simbolitza la llei social del treball que devora els homes; el seu gust pel poder, que s’expressa a través del domini dels elements i el territori, els porta a sacrificar l’amor. Es demostra que la contradicció no és inherent a la naturalesa humana, sinó a l’organització social i la divisió sexual de els funcions.  

La relació amb la llei és menys passiva que a Gardiens de phare:  es mostra clarament l’adhesió conscient de l’heroi al que li dona el seu poder social, i la naturalesa del tràgic es modifica notablement: ja no es tracta d’una mena de metafísica o maledicció, sinó les conseqüències d’una elecció en què els homes, com a organització col·lectiva, són en gran part responsables, fins i tot com a víctimes. Doncs, la contradicció s’ha traslladat de la natura a la societat. 

Remorques  orquestra la dialèctica entre l’alliberament i l’alienació a través d’una història que parla tant del treball com del desig, negant-se a oposar-s'hi d’una manera maniquea: a la pel·lícula, tots dos poden ser allibertadors i/o factors alienants”. 

Sellier, G. Remorques: pas de place pour les femmes. A: Sellier, G. Jean Grémillon. Le cinéma est à vous. Paris: Méridiens klincksieck, 1989, p. 175-176. 

Agel, H. Jean Grémillon. Paris: Éditions Pierre Lherminier; Filméditions, 1984. 
 

Amengual, B. L’ambigú réalisme de Jean Grémillon. A: Positif. Paris: Éditions Jean-Michel Place, 2002. Núm 494, p. 76-81. 
 

Berthomé, J. La production de Remorques. A: Mitry, J; Chirat, R; Jeancolas, J. Jean Grémillon. Paris: Federation des cinematheques archives de films de france, 1997, p.41-58. 
 

Burdeau, E. Grémillon gris fatal. A: Cahiers du Cinéma. Paris: Editions de l’Etoile, 2004. Núm 590, p. 102 – 103.  

Sellier, G. Remorques: pas de place pour les femmes. A: Sellier, G. Jean Grémillon. Le cinéma est à vous. Paris: Méridiens klincksieck, 1989, p. 147-176.  

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema