L'aventura de Hollywood

Only Angels Have Wings:

Film essencial de Howard Hawks sobre el món de l’aviació i l’esperit de sacrifici i entusiasme que requereix. Cinema d’aventures amb seqüències de vol extraordinàries i uns personatges que suporten el pes de la vida - i de la mort - amb gran estoïcisme.

En "Només els àngels tenen ales" semblen concentrar-se tots els elements que fan reconeixedor això que diem l'univers de Howard Hawks: la camaraderia (i la seva cara més humana que és l'amistat), la professionalitat, l'esperit d'aventures en un ambient de treball amb la seva part d'entrega, noblesa i abnegació, i les dones, en aquest cas encarnades per dos personatges molt distints. A tots els elements anteriors s'ha d'unir l'aviació, una de les passions de Hawks. [...] Des de 2017, la pel·lícula és considerada per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, cultural, històrica i estèticament significativa i per tant, seleccionada per la seva preservació en el National Film Registry. 

Alfonso, R, et al. Solo los ángeles tienen alas: 1939, el mejor año de Hollywood. Madrid: Notorious Ediciones S.L, 2019, p. 88-91.   

L'aspecte de la pel·lícula que més va cridar l'atenció en el moment, va ser l'espectacularitat de les escenes d'avions. Hawks va ser capaç de mantenir la tensió amb plans llarguíssims dels vols, que els fan reals, i que encara avui en dia remouen en la butaca a l'espectador, impacient, perquè l'aparell remunti el vol abans d'estavellar-se amb la paret d'una muntanya. El públic i la crítica de 1939 no havien vist mai una fotografia tan realista al cel. No és d'estranyar que l'equip d'efectes especials fou nominat a l'Oscar. 

Per a la història del cinema, sempre serà la pel·lícula que va marcar una inflexió entre les pel·lícules d'artesans de la indústria i dels anomenats directors autors. Fins a tal punt això és així que els crítics de "Cahiers du Cinema", ja en els anys 50, van assenyalar la pel·lícula com la quintaessencia que millor avalava la seva teoria del cinema d'autor. Considerat per la indústria americana com un artesà, són els europeus els que "descobreixen" per als americans els valors de Hawks, fins a arribar a ser considerat com uns dels més grans directors de la història. 

Álvarez, J.L, et al. Solo los ángeles tienen alas: El universo de Howard Hawks. Madrid: Notorious Ediciones S.L, 2018, p. 112-117.   

Alfonso, R, et al. Solo los ángeles tienen alas: 1939, el mejor año de Hollywood. Madrid: Notorious Ediciones S.L, 2019, p. 88-91.   

Álvarez, J.L, et al. Solo los ángeles tienen alas: El universo de Howard Hawks. Madrid: Notorious Ediciones S.L, 2018, p. 112-117.  

Galera, A. Howard Hawks, el camaleón de Hollywood. Espanya: T&B EDITORES, 2017. 

Gross, Larry. Haws and the angels. A: Sight & Sound. Londres: British Film Institute, febrer 1997. Vol. VII, núm. 2, p. 12-15 

Latorre, José María. Solo los ángeles tienen alas. A: Dirigido por... Barcelona, Dirigido por, maig 2013. Núm. 433, p. 59 

Lodge, J. 1939: el fin de una era: Hollywood, años 30. Londres: Editorial Ariel, 1988, p. 108-119. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema