Ciclo
Mikio Naruse (1905-1969) és un tòtem del cinema japonès. Però a Occident, on la seva obra no es va veure fins als anys vuitanta, encara roman com el gran mestre desconegut d’aquesta cinematografia.
És també, amb Ozu, el gran especialista del shomin-geki: el gènere nipó que descriu la vida familiar de les classes populars. Tanmateix, Naruse té una visió molt més amarga de la vida. En el seu univers són freqüents la crueltat i la manca d’amor, i les expectatives de l’individu estan destinades al fracàs, tot i la lluita constant per sobreposar-se a les adversitats.
Són històries plenes de poesia i pessimisme que, majoritàriament, mostren l’experiència de dones expulsades de l’estructura familiar tradicional i rebutjades per la societat. Es va iniciar en l’ofici durant el cinema mut i, als anys cinquanta, va assolir la plena maduresa amb un cinema serè i respectuós amb el dolor aliè que, gràcies a una tècnica molt subtil, se’ns revela, tal com afirma Akira Kurosawa, “com un gran riu amb una superfície tranquil·la que dissimula un ràpid i turbulent corrent subterrani”.
Amb la col·laboració de: