El cicle ‘Hores il·luminades: el cinema devocional de Nathaniel Dorsky i Jerome Hiler’ descobreix l’obra experimental d’aquesta parella creativa. La proposta ha estat comissariada per Francisco Algarín i Carlos Saldaña i es presenta en col·laboració amb Xcèntric, el cinema del CCCB, i Zumzeig.
Nathaniel Dorsky i Jerome Hiler es van conèixer el 1964, a l’estrena d’Ingreen, obra del primer. Aquesta trobada va marcar l’inici d’una vida compartida, així com un seguit d’intercanvis creatius.
Centrat en la primera etapa dels cineastes, la qual abasta un arc temporal de més de quaranta anys, aquest cicle reuneix els seus films en 16 mm realitzats entre Nova York, la casa de camp de Nova Jersey on van viure a finals dels seixanta i San Francisco, ciutat on resideixen des del 1971.
Després de la primera trilogia de pel·lícules sonores realitzades en la seva adolescència, Nathaniel Dorsky va començar a explorar les possibilitats del cinema silent, així com la forma oberta de l’anomenat muntatge polivalent, el qual situa l’espectador en un intens present continu. El muntatge polivalent de Nathaniel Dorsky aspira a fer que la pel·lícula floreixi en un present perpetu, obrint el cor de l’espectador al desplegament lliure de les imatges moment a moment, segons la seva pròpia necessitat dramàtica i intensitat poètica deslligada de qualsevol desenvolupament narratiu o descriptiu.
Aquestes són algunes reflexions de Nathaniel Dorsky que permeten aproximar-nos a la seva proposta: “el cinema és una pantalla, el cinema és un rectangle de llum, el cinema és una escultura de llum en el temps. Com pot un cineasta esculpir llum mentre roman en harmonia amb el seu tema? Com pot la llum estar en unió profunda amb l’evocació? Com construeixes una forma temporal que li comuniqui contínuament l’ara al públic?”.
La idea que la pel·lícula avanci d’un moment poètic a un altre, solament d’acord amb les seves pròpies necessitats, també pot trobar-se en el treball de Jerome Hiler, el qual, des del 2012, va començar a editar el material personal que havia estat filmant des del 1964. Com a flors premsades en un llibre, les seves tres pel·lícules proposen una nova experiència del temps retrospectiu.
Els programadors del cicle són els editors de la revista Lumiere Francisco Algarín i Carlos Saldaña, que presentaran totes les sessions, i han publicat dos llibres per a l’ocasió: la reedició de El cine de la devoción de Nathaniel Dorsky i un nou volum que aplegarà textos, entrevistes i documents, centrat en la primera etapa del treball de Nathaniel Dorsky i Jerome Hiler.
El cicle es completa amb projeccions a Xcèntric, el cinema del CCCB, i Zumzeig Cinecooperativa, i amb la instal·lació 17 reasons why de Nathaniel Dorsky al CCCB, gràcies a una digitalització realitzada pel MoMA que conserva sorprenentment les qualitats originals de la velocitat silent, un material que també es projectarà en 16 mm en una de les sessions a la Filmoteca.
Amb la col·laboració de:
