Rithy Panh · 1996 · 60'
Nascut a Phnom Penh el 1964, Rithy Panh passa del 1975 al 1979 a un camp de reeducació fins que s’escapa a Tailàndia primer i després a França.
“Volia simplement viure i oblidar-ho tot, fins i tot la llengua materna”, diu ell. El 1985 entra a l’IDHEC i el cinema li canvia la perspectiva: és possible mirar el dolor. Panh cita Kafka: “Allò que caracteritza el dolor no és la ferida, sinó l’edat de la ferida.”
Amb aquest film torna a la foscor dels difícils anys del règim Khmer Roig i realitza, a la manera d’una enquesta, un documental on fa un recompte del destí tràgic i real d’una jove parella d’intel·lectuals, Hou Bophana i Ly Sitha, que van ser perseguits durant aquell període.