La Filmoteca celebra 10 anys al Raval aquest 2022

El 21 de febrer del 2012, la Filmoteca de Catalunya va inaugurar la nova seu del Raval i, pocs mesos després, el Centre de Conservació i Restauració de Terrassa. Han estat deu anys de compromís renovat per a la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic, amb la complicitat de centenars de convidats vinculats a les projeccions i de milers d’espectadors i espectadores que han gaudit de pel·lícules de tots els temps, gèneres i estils, d’exposicions de producció pròpia i externa, dels fons documentals o dels serveis educatius.

Durant la setmana del 21 al 27 de febrer, hi haurà sessions dedicades a explicar la tasca d’una filmoteca o la feina que fan els autors de les restauracions, i a presentar nous materials procedents del Centre de Conservació i Restauració. També es projectarà la pel·lícula que la majoria del públic vol veure, a partir d’una enquesta que obrim del 15 de desembre al 15 de gener, i curtmetratges associats al barri, el Raval. També s’ampliarà l’exposició de fotografies d’Óscar Fernández Orengo amb cineastes que han visitat la Filmoteca els darrers anys, i hi haurà sessions especials per als espectadors més petits, el futur que dona sentit a la conservació del passat. Al llarg de tot l’any hi haurà altres activitats relacionades amb aquesta commemoració, sota la imatge dissenyada per Albert Serra, que també ha creat una peça audiovisual inèdita per encàrrec de la Filmoteca.

Alguns cicles transversals es desenvoluparan durant tot 2022, amb el record de fites destacades d’aquesta història recent o la complicitat de les filmoteques properes, les que van participar en el Congrés de la Federació Internacional d’Arxius Fílmics (FIAF) celebrat l’abril de 2013, que acostaran al públic alguns dels tresors de les seves col·leccions. Any ric en centenaris il·lustres, el 2022 recordarem les figures de Pasolini i Resnais. També comptarem amb la presència de cineastes contemporanis com Agnès Jaoui, Amos Gitai o el productor Jeremy Thomas i oferirem cartes blanques al productor Paco Poch i al dibuixant Nazario. Els valuosos llegats que hem rebut de la guionista Lola Salvador i el cineasta Jaime Camino tindran la seva correspondència amb un cicle i una exposició, respectivament. Seguirà la instal·lació de Perejaume inaugurada el 2021 i també contraposarem les fotografies inèdites de Manoel de Oliveira amb els seus films. Reivindicarem les filmografies poc conegudes de la ucraïnesa Kira Muratova i l’italià Franco Piavoli i recuperarem l’obra del japonès Mikio Naruse. No ens oblidem, finalment, del Hollywood clàssic gràcies a un ampli cicle sobre el western i també d’aquells films que utilitzen el cinema com a referent, ja siguin els de la Fàbrica dels Somnis o d’altres vessants del cel·luloide.

La consellera de Cultura Natàlia Garriga ha posat en valor la feina de preservació i difusió duta a terme els darrers 10 anys, i ha apuntat que el pressupost de la Filmoteca s’ha incrementat per al 2022, en la línia de creixement de tot el departament amb l’objectiu d’arribar al 2% dels pressupostos de la Generalitat per a cultura al final d’aquesta legislatura. Amb un augment del 13,24 % en el pressupost d’activitat i despesa corrent, el pressupost global de la Filmoteca de Catalunya per al 2022 és de 6,3 milions €.

Balanç 2021

Espectadors, presències i Any Chomón

Tot i els efectes de la pandèmia, l’activitat a la Filmoteca va tendint cap a la normalitat. Des de fa més d’un any, les activitats es desenvolupen al 90% (les projeccions han passat de 27 a 24 setmanals), i tot i la reducció de la capacitat, la mitjana d’ocupació és de 75 espectadors per sessió (un 24% menys que el 2019). Malgrat les restriccions en els desplaçaments, hem rebut les visites d’Alba G. Corral, Marc Recha, Sergi López, Malgorzata Sumowska, Olivier Ducastel, Luis López Carrasco, Jean-Claude Rousseau, Susana de Sousa, Colita, Albert Sánchez Piñol, Peter Brook, Costa-Gavras, Werner Herzog, Ángela Molina, Nora Navas i Férid Boughedir.

2021 ha estat marcat per la celebració del 150è aniversari del naixement de Segundo de Chomón, commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya que per primer cop es dedica a un cineasta. Entre d’altres activitats al voltant de l’efemèride, s’ha celebrat un congrés internacional sobre la figura del pioner del cinema català, el Laboratori Chomón, i la Constel·lació Chomón, un cicle que explorava les seves aportacions en els terrenys del color, l’animació i els efectes especials, en diàleg amb films contemporanis. El mag Hausson ha creat l’espectacle d’il·lusionisme amb films del cineasta Màgic Chomón, l’estudi d’arts visuals Hamill Industries va presentar un espectacular mapping inspirat en l’univers Chomón, i una sessió de cinema i concert amb composicions creades i interpretades per alumnes de l’ESMUC serà la cloenda de l’Any Chomón el dimarts 21 de desembre a les 20.00 h a la Sala Chomón. Paral·lelament, durant les festes, el cineasta estarà present a la plaça de Catalunya dins del festival de Nadal organitzat per l’Ajuntament de Barcelona.

Tot i les circumstàncies excepcionals d’aquest any, a 30 de novembre de 2021, el nombre d’espectadors que han assistit a les 1.127 sessions programades és de 84.483. Aquesta xifra suposa un descens del 24% respecte a la situació prepandèmica de 2019, però la mitjana per sessió arriba als 75 espectadors (el 2020 era de 92, i el 2019 de 99).

Exposicions

Al llarg de 2021 la Filmoteca de Catalunya ha presentat quatre exposicions: Marilyn Monroe by Milton H. Greene. The 50 Sessions oferia una imatge pràcticament inèdita de l’estrella gràcies a la complicitat que va establir amb aquest fotògraf. La mostra es va inaugurar el 17 de desembre de 2020, i fins al 24 de febrer de 2021 es va convertir en la més visitada mai a la Filmoteca, amb un total de 7.961 visitants.

Les claus de la foto fixa. Cinema espanyol anys 40, del 18 de març al 13 de juny, il·lustrava aquesta tècnica a partir dels fons del laboratori “Reproducciones Sabaté”, conservats al Centre de documentació de la Filmoteca. Aquesta exposició va atreure 1.102 persones.

Per commemorar el centenari de Chris Marker, del 7 de juliol al 30 de setembre la mostra Chris Marker. Són les sis a tota la Terra... resseguia la creativitat i el discurs polític d’aquest artista polifacètic. 1.330 persones van visitar-la.

Finalment, el 17 de novembre es va inaugurar l’exposició Donar cabuda. Perejaume. La Filmoteca ha convidat a l’artista i escriptor a intervenir l’espai de la seva seu del Raval, en una proposta que ofereix una visió singular i suggeridora sobre el gest cinematogràfic. L’exposició, que estarà en cartell fins al 30 de març, ja ha rebut prop de 500 visitants.

En total la sala d’exposicions de la Filmoteca de Catalunya ha atret més de 10.000 visitants aquest 2021.

FilmoXarxa

Fins a 30 de setembre, FilmoXarxa arreu de Catalunya ha atret un total de 1.837 espectadors en 60 sessions, amb una mitjana per sessió de 30 espectadors. Aquest projecte, amb la col·laboració de la Federació Catalana de Cineclubs, potencia la presència del cinema català i europeu arreu del territori. Al voltant d’una vintena de cineclubs estan adherits a FilmoXarxa, i han pogut oferir al seu públic el catàleg de Bàsics & Singulars de la Filmoteca, a més d’un fons de cinema recent que s’acaba de renovar amb títols com: The Girl and the Spider (R. i S. Zürcher. Suïssa, 2021); O ornitólogo (João P. Rodrigues. Portugal, 2016); A febre (Maya Werneck Da-Rin. Brasil, 2019); Zombi Child (Bertrand Bonello. França, 2019); Ayka (Sergei Dvortsevo. Rússia, 2018); Lo que diran (Nila Núñez. Espanya, 2017) i Ainhoa, yo no soy esa (Carolina Astudillo. Espanya, 2018)

Serveis educatius

El programa Filmoteca per a les Escoles, que ofereix sessions de cinema temàtiques, comentaris de fragments audiovisuals i tallers i visites guiades, ha rebut durant el curs 2020/2021, també marcat per la pandèmia, 2.549 alumnes en 43 sessions, una mitjana de 59.2 per sessió (el curs 2019/2020 van ser 5.616, el 2018/2019 7.598 i el 2017/2018 6.909).

L’Aula de Cinema, que compta amb el suport de diferents universitats catalanes i escoles de cinema i que se celebra des de fa més de vint anys, planteja un curs d’història del cinema en 30 sessions destinat a estudiants universitaris i d’escoles de cinema i també obert al públic en general. Les sessions són cada dimecres durant el curs acadèmic, amb presentacions a càrrec d’especialistes i dossiers bibliogràfics associats. L’últim curs ha tingut un total de 3.682 espectadors, amb una mitjana de 122.7 per sessió (el 2019/2020 en van ser 3.019, el 2018/2019, 4.923 i el 2017/2018, 4.659).

Biblioteca del Cinema

La Biblioteca continua ampliant continguts i apostant per la digitalització dels seus fons per poder prestar millors serveis als usuaris.

Fons documentals

Enguany destaquem les donacions de Josep Cunill, del fons del crític de cinema Àngel Comas i correspondència de l’historiador Román Gubern, del cineasta amateur Enric Montón Ciuret, del director de fotografia Tomàs Pladevall i del curtmetratge d’animació Les fulles seques, de la il·lustradora sabadellenca Eulàlia Pagès. S’ha fet el tractament documental dels fons de la guionista Lola Salvador Maldonado, en el qual es pot trobar tota mena de documentació relacionada amb la creació d’un guió; dels directors de cinema primitiu català Domènec Ceret i Fructuós Gelabert, en els quals es troba tant documentació personal com documentació dels seus films, i del director Miguel Iglesias, que consta de diferents àlbums, majoritàriament amb fotografies dels seus films. Tota la informació relacionada amb la descripció d’aquests fons es podrà pròximament al repositori.

Cineastes a la Filmoteca

Consulta en línia de les gravacions dels actes que acompanyen les projeccions de la Filmoteca. En aquests moments ja es poden consultar al repositori més de 1.200 vídeos, que inclouen presentacions, col·loquis i taules rodones des de l’any 2018 fins a l’actualitat.

Fons gràfics

Destaca l’inici de l’inventari de diferents fons fotogràfics: Albert Gasset Nicolau, Rosendo de Riquer Suñer i Ricardo Muñoz Suay. També inclou l’exposició amb fons fotogràfics de la Filmoteca Les claus de la foto fixa. Cinema espanyol anys 40.

Repositori digital

Actualment inclou 49.000 ítems consultables en línia. S’ha obert una nova comunitat, on es pot consultar els programes de la Filmoteca des del 1977 fins al 2011. Destaquen els cartells originals de les façanes dels cinemes i també el fons Sabaté, que ja ha arribat a 8.000 fotografies disponibles.

Racó cinèfil

Nova secció orientada a un públic al qual li agrada llegir cinema des d’un vessant divulgatiu. Es tracta d’una selecció que inclou títols com Una familia en Bruselas, de Chantal Akerman; Chavales del arroyo, de Pier Paolo Pasolini; Conquista de lo inútil, de Werner Herzog; Reina del grito: un viaje por los miedos femeninos, de Desirée de Fez; Persépolis, de Marjane Satrapi, i Lolita, de Vladímir Nabókov, per citar alguns exemples.

Conservació i restauració

El Centre de Conservació i Restauració (2CR) continua treballant per la conservació i la recuperació del patrimoni fílmic des de diferents nivells i aproximacions. 2021 ha estat especialment intens per la celebració de l’Any Chomón, amb el Laboratori Chomón i el cicle Constel·lació Chomón, que han inclòs, entre d’altres, les restauracions d’El biombo de Cagliostro (1911) i Viaje a Mallorca (1912). La restauració de Fuego en la sangre, d’Ignasi F. Iquino (1953) es va presentar al Festival de Cine Europeo de Sevilla.

La col·lecció Cinema dels Orígens (1896-1909) s’escaneja de manera sistemàtica, però hi ha alguns dels materials que presenten problemes greus de conservació i no poden ser restaurats, per aquest motiu s’ha endegat el projecte Fràgils, que dona una nova oportunitat a aquestes pel·lícules, fins ara impossibles de restaurar; una de les properes restauracions amb aquest nou sistema és Sant Pol de Mar, 1904.

Una altra línia d’actuació és el cinema amateur, especialment el realitzat fins al 1940, etapa brillant i significativa a Catalunya, que, en el marc de la preparació del centenari del cinema amateur el 2023, s’està recuperant, catalogant i digitalitzant. El gran fons de negatius originals, en 35 mm i 16 mm, procedents dels laboratoris que van tancar, està tot inventariat, i any rere any es continua inspeccionant per establir-ne l’estat de conservació.

El projecte que marcarà el 2022 serà Érase una vez…, llargmetratge català d’animació estrenat el 1950 realitzat en 35 mm amb el sistema Cinefotocolor. Va rebre la qualificació d’interès nacional i va obtenir una menció especial en l’onzena edició de la Mostra de Venècia. El projecte va ser endegat i liderat per l’activista cultural Josep Benet, amb la complicitat de Fèlix Millet i Maristany, produït per Estela Films (Jordi Tusell Coll), dirigit per l’historiador d’art Alexandre Cirici Pellicer, dibuixat pel ninotaire Josep Escobar, realitzat amb el sistema de color Cinefotocolor, ideat per l’enginyer Daniel Aragonès, i amb la participació de l’Esbart Verdaguer. Una minuciosa feina d’investigació i de restauració de les imatges, el color i el so durant anys ha esdevingut tot un repte tècnic i artístic, per retornar aquest important títol a la gran pantalla i en color.