Dos cicles rescaten etapes oblidades de dues cinematografies ben vives avui: la de Corea del Sud marcada pel conflicte bèl·lic i la iraniana esborrada pel règim fonamentalista. La retrospectiva ‘Flors a l’infern. L’edat d’or del cinema coreà’ es va presentar a la darrera edició del Festival de San Sebastià, i arriba a la Filmoteca amb la col·laboració de CineAsia. ‘La revolució oblidada. Cinema iranià anterior a 1979’ recupera la memòria d’aquesta cinematografia amb el documental ‘Filmfarsi’ d’Ehsan Khoshbakht, i una selecció de films a cura del mateix cineasta, que els presentarà a la Filmoteca.
L'era daurada del cinema sudcoreà
La Filmoteca presenta, del 12 al 31 de desembre i amb la col·laboració de CineAsia, la retrospectiva Flors a l’infern. L’edat d’or del cinema coreà, programada pel darrer Festival de Sant Sebastià i dedicada al cinema coreà amb títols dels anys cinquanta i seixanta. Malgrat que Corea del Sud ha estat un referent del cinema contemporani que continua acaparant l’atenció mundial amb èxits com el de Parásitos o El juego del calamar, el període clàssic d’aquesta cinematografia segueix sent molt desconegut.
El cicle se centra en l’era daurada del cinema sudcoreà, quan, tot i la precària situació econòmica en què es trobava el país després de la guerra de Corea i el control de la dictadura militar de Park Chung-hee, es va desenvolupar una industria cinematogràfica capaç de satisfer la demanda d’un cinema popular per al gran públic i de consolidar les carreres de directors de diferents estils i inquietuds: alguns mostraven una imatge de societat moderna en desenvolupament, mentre altres denunciaven les dures condicions de vida de l’època.
La selecció inclou films produïts en les dècades des 50 i 60 i intenta reivindicar un grup de cineastes que poden considerar-se els representants més destacats d’aquell cinema clàssic sudcoreà i traçar un panorama dels gèneres més habituals en aquell període, alguns inspirats en el cinema americà i trasplantats a la realitat local, i altres d’autòctons.
Entre les pel·lícules del cicle es troben algunes de las més emblemàtiques de l’època: cròniques dures i realistes de la vida en la Corea del Sud de posguerra como Ji-okhwa / The Flower in Hell (1958) i Obaltan / Aimless Bullet (1961), o clàssics del melodrama com Angae / Mist (1967). També hi és el film noir amb Geom-eun meori / Black Hair (1964), i Dumangang-a jal itgeora / Farewell Duman River (1962) és una mostra d’un gènere típicament local, el western manxú, films d’aventures ambientades a Manxúria i inspirades en el western americà.
El cinema iranià prerevolucionari oblidat
La retrospectiva La revolució oblidada. Cinema iranià anterior a 1979 fa reviure pel·lícules prohibides, perdudes o simplement oblidades. Obres mestres de la Nova Onada Iraniana que s’estrenen ara, acabades de restaurar, al nostre país.
La revolució del 1979 va canviar el destí i el rostre de l’Iran. Com la majoria de les revolucions, també va suprimir el passat i les seves imatges, i amb això un dels cinemes més innovadors d’aquella època. Aquest programa mostra algunes de les pel·lícules clau de la revolució cinematogràfica més progressista, interrompuda per una altra de social per la qual el país va acabar sent conegut.
El cicle es podrà veure del 15 de desembre al 9 de gener, i la selecció de pel·lícules ha anat a cura de Ehsan Khoshbakht, cineasta i guionista d’origen iranià, codirector de Il Cinema Ritrovato, el festival de clàssics i restauracions de Bolonya. Khoshbakht serà a la Filmoteca per presentar la retrospectiva, que s’obre el 15 de desembre amb el seu documental de 2019 Filmfarsi, que descriu perfectament el període.
El 19 d’agost del 1978, centenars d’espectadors del cinema Rex d’Abadan (Iran) van ser assassinats per un incendi provocat. El drama va marcar un moment clau de la revolució iraniana i la fi d’una indústria cinematogràfica incipient que, des d’aleshores, pràcticament s’ha esborrat de la memòria col·lectiva. Les pel·lícules, sovint barroeres però molt populars —les quals un crític va anomenar de broma filmfarsi—, amb personatges estereotipats, trames melodramàtiques, dones seductores i rutines de cant i ball campestres, proporcionaven una alternativa sensual a la imatge oficial de l’Iran difosa pel règim del xa a la televisió estatal. Aquest cinema comercial també va donar lloc a cineastes com Samuel Khachikian i els posteriors directors Masoud Kimiai i Abbas Kiarostami. Els films que van sobreviure a la revolució ho van fer gràcies a còpies il·legals en VHS, a partir de les quals Ehsan Khoshbakht ha recopilat una història fascinant de l’Iran entre el 1953 i el 1979 a Filmfarsi.
Entre d’altres, el cicle inclou Gavaznha / El cérvol (Masud Kimiai, 1974 un thriller entorn l’honor i l’amistat censurat pel règim islamista i que té un valor simbòlic afegit: era el film que es projectava el cinema Rex en la matança del 1978. També es podrà veure el film de Kiarostami Ghazieh-e Shekl-e Aval, Ghazieh-e Shekl-e Dou Wom / Primer cas, segon cas, al qual la revolució de 1979 va agafar en ple rodatge. El director hi va incloure les opinions d’alguns membres del nou règim sobre el tema de la pel·lícula, la delació, i la realitat va marcar un macabre paral·lelisme, ja que alguns dels entrevistats van ser empresonats per les seves idees polítiques i almenys un va ser executat.