Ciclo
“No haver vist el cinema de Satyajit Ray és com estar al món sense haver vist el sol o la lluna” (Akira Kurosawa)
Amb la veneració que mostra el cineasta japonès envers Ray n’hi ha prou per intuir la rellevància històrica i artística d’aquest bengalí que, ja amb el seu primer film, Pather Panchali (1955), va introduir a l’Índia un cinema de transcendència universal que radiava veritat, poesia i senzillesa, tot allunyant-se de les línies bàsiques d’aquesta cinematografia, marcadament d’evasió.
Nascut ara fa cent anys en el si d’una família d’intel·lectuals, Satyajit Ray va trobar la seva vocació de cineasta després de fundar el 1947 el primer cineclub de l’Índia, la Calcutta Film Society, i de la col·laboració providencial amb Jean Renoir a The River. A la influència de les tradicions artístiques occidentals (en especial de Cartier-Bresson i del neorealisme italià), el cineasta hi agrega una visió de la vida profundament arrelada a la cultura i als costums de Bengala, amb una gran sensibilitat que el porta a indagar en la complexitat de les relacions humanes, sense defugir aspectes problemàtics de caràcter religiós, social i polític de l’Índia contemporània.