Un vivant qui passe | Le rapport Karski
Claude Lanzmann · 1997, 2010
Ficha técnica
Un vivant qui passe Una persona viva que passa
CLAUDE LANZMANN, 1997. França-Alemanya. VOSC. 65'. Arxiu digital.
El film es basa en una entrevista del 1979 entre Claude Lanzmann i Maurice Rossel, delegat del Comitè Internacional de la Creu Roja, que va visitar Theresienstadt, el gueto model d’Eichmann, el juny del 1944. En el seu informe sobre la visita, Rossel va descriure les condicions del camp com a “satisfactòries”. Aquest és el retrat d’un testimoni excepcional de la Xoà: ni víctima ni botxí, sinó “un visitant dels vius”. “Una pel·lícula sobre l’antisemitisme ordinari, sobre la dificultat de ser testimoni de la història quan has estat víctima de la teva pròpia ceguesa” (Paul Fontaines).
Le rapport Karski L'informe Karski
CLAUDE LANZMANN, 2010. França. VOSC. 47'. Arxiu digital.
Lanzmann recupera les declaracions davant de càmera de Jan Karski recollides per al documental Shoah però que finalment no va incloure. Aquesta figura de la resistència polonesa es va reunir amb Roosevelt i un jutge de la Cort Suprema dels Estats Units per exposar les atrocitats nazis a Varsòvia i Belzec. Les paraules precises i transcendents de Karski transformen el film no només en patrimoni històric, sinó també en una obra cabdal de la narració oral.