Una mostra que reivindica i posa en primer pla un espai de creació lliure i genuïna, d’autor i contemporània, amb la realitat com a base. El festival se celebrarà del 25 de febrer al 3 de març, amb projeccions a la Filmoteca i al cinema Zumzeig.
Neix un nou festival, La Inesperada, centrat en la no-ficció com un espai de creació lliure i genuïna, d’autor i contemporània, amb la realitat com a base i on hi tenen cabuda des del cinema fins a les arts visuals. La mostra vol donar visibilitat a uns corrents cinematogràfics internacionals que tenen una presència escassa en el circuit local d’exhibició, i alhora recuperar títols d’altres èpoques, obres essencials per a la història del cinema i també per comprendre el present.
Els directors d’aquesta nova finestra al cinema que pren la realitat com a matèria primera són Miquel Martí Freixas i Núria Giménez Lorang, realitzadora de la premiada My Mexican Bretzel. El festival se celebrarà del 25 de febrer al 3 de març, a la Filmoteca de Catalunya i al cinema Zumzeig. Les sessions de la Filmoteca corresponen a la secció Atòmica, l’apartat internacional de la programació, amb films descoberts en els millors festivals fora del país i que no han tingut visibilitat dins de les nostres fronteres, i a la secció Supernova, que mira al passat per revitalitzar i rememorar obres magnes de fa unes dècades de mestres de la no-ficció, perquè a vegades el més vell és el més nou.
La sessió inaugural, dijous 25 de febrer a les 19.30 h a la Sala Chomón, presentarà 143 rue du désert (Carrer del desert, 143. Hassen Ferhani, 2019), un film intimista que té lloc en un petit cafè al costat de la carretera, en un paisatge dur i inhòspit enmig del desert del Sàhara algerià. Allà una dona tracta d’escriure la seva història durant les estones mortes. Mentrestant acull a tot aquell qui vulgui gaudir amb ella d’un cigarret o d’alguna cosa de menjar. Un homenatge a una dona a l’exili que regna en un espai marginal però estimat.
Éléonore Weber reuneix a Il n'y aura plus de nuit (No habrá más noche, 2020) imatges d’helicòpters en missió a l’Orient Mitjà per elaborar un assaig penetrant sobre mirar i ser vist, viure o morir. Reflexiona sobre tot allò que resta ocult, parafrasejant John Huston en el seu film de postguerra, Let There Be Light (1946), rodat perquè res no quedés en l’opacitat. La cineasta presentarà i participarà en el col·loqui del seu film en les dues projeccions, divendres 26 de febrer a les 19.30 a la Sala Chomón i diumenge 28 de febrer a les 19.00 h a la Sala Laya.
El tercer títol de la selecció internacional és The Two Sights / An Dà Shealladh (Dos punts de vista, 2020), on el realitzador i artista Joshua Bonnetta passeja amb la seva càmera de 16 mm per les remotes illes escoceses de les Hèbrides Exteriors. El resultat és un ric treball sensorial i etnogràfic que captura paisatges impressionants i sons suggerents.
La secció que mira al passat ofereix una sessió doble, amb una mirada femenina a la lepra i els leprosos, la de la iraniana Forugh Farrokhzad a The House is Black (1963), i una de les obres magnes d’una cineasta antològica, Chantal Akerman: De l’autre côté (2002), un treball sobre la migració a principis de segle, a la frontera entre Mèxic i els Estats Units.
El cinema Zumzeig serà, el cap de setmana del 27 i 28 de febrer, l’escenari de la secció Cuadecuc, que s’ocupa del cinema de proximitat. La producció catalana de no-ficció és rica, molt sovint llorejada fora, però se li para poca atenció a casa, i aquest apartat en vol ser testimoni, amb la presència dels seus cineastes: Marga Almirall, Macià Florit, Albert García-Alzórriz, Manel Raga i Carla Simón.