Marc Ferrer. Puta y amada
DIES CURTS
Programa: Dies curts | 2021.
Viernes 29 Enero 2021 · 19:00
Presentació a càrrec de Marc Ferrer i presència de l’equip del film.
Sala Laya
Domingo 31 Enero 2021 · 16:00
Presentació a càrrec de Marc Ferrer i presència de l’equip del film.
Sala Laya
El cineasta Marc Ferrer, acompanyat per membres de l'equip de la pel·lícula, presentarà Puta y amada (2018).
Programa
Puta y amada
Direcció Marc Ferrer
Producció Catalunya
Any 2018
Versió VE (Versió original en castellà)
Durada 65'
Format DCP
Descripció Una comèdia que narra les constants ruptures i reconciliacions d’en Marcos, un director de cinema en crisi creativa, i l’Adrià, compositor de música pop. Tant Marcos com les seves dues amigues, Zaida i Júlia, s'embarquen en una sèrie de relacions superficials que els faran transitar des del simple egoisme fins a la revelació i la presa de consciència de l'ésser estimat. A la pel·lícula hi participen Nausicaa Bonnín, interpretant-se a si mateixa, i la cantant Yurena, immersa a Barcelona per protagonitzar el remake de Te querré siempre, en aquest conte moral sobre el pas del temps i la desidealització. “Es tracta d’un cineasta inimitable, que disfressa la seva sorprenent maduresa estilística d’una aparent ingenuïtat propera a la dels seus. Entre el cinema francès de la Nouvelle Vague i la comèdia adolescent, amb la frescor d’un tema pop —aquelles cançons del grup Papa Topo— i la malenconia del cinema de François Truffaut, Puta y amada és una pel·lícula que va directa al cor des del lloc on habita la cinefília.” (Festival de Cinema d’Autor).
Marc Ferrer
Si hi ha un cineasta que hagi retratat l’underground de la Barcelona actual, aquest és Marc Ferrer. Tot i ser jove (Sabadell, 1984), ha fet tres llargmetratges i enguany, enmig d’una pandèmia mundial, està acabant el quart. I és que aquest cineasta no es mou en els estàndards de la indústria i, de fet, els intenta dinamitar.
Considerat per a molts el cronista d’una generació pop, queer, precària i exquisidament trash, obsequia, a qui li segueix la pista, amb un film o curtmetratge a l’any. Treballa sempre amb equips petits i rodejat de les seves amistats, a qui considera i atorga el lloc d’stars, com si es tractés d’un Andy Warhol a la catalana. Un univers personal que beu i homenatja a referents tan diversos com la Nouvelle Vague, Fassbinder, John Waters o el giallo banyat per la seva visió més marica.