Ficha técnica
A The Cheat, per primera vegada el cinema tractava de desenvolupar un drama en termes de conflicte psicològic, bussejant en un nou camp d’acció: el dels sentiments i de les motivacions internes.
La novetat històrica en l’ús de la sobrietat, la matisació expressiva i el primer pla reiterat va fer que la crítica de l’època parlés de ruptura amb el teatre.
Per primera vegada també es van utilitzar la il·luminació angulada, siluetes i ombres inquietants, no necessàriament naturalistes, sinó més aviat simbòliques.
A tot això s’hi afegeix l’espectacular desenllaç en un procés judicial com a fórmula nova, el toc d’exotisme i el luxe dels ambients amb mètodes inèdits fins aleshores que temptejaven un nou i inexplorat camí.
Jeanie MacPherson va escriure gairebé totes les pel·lícules mudes de Cecil B. DeMille i va ser l’artífex de la seva afició per l’erotisme sadomasoquista.
Música en directe composta i interpretada per Mélodie Gimard.