El discurs radical i provocador de Guy Debord

Guy Debord (París, 1931-1994) va ser un filòsof, escriptor i cineasta francès revolucionari. Fundador i principal teòric de la Internacional Situacionista, grup d’avantguarda que va generar la revolta de Maig del 68 a França: la màxima situacionista “la imaginació al poder” es va convertir en el crit de guerra del moviment revolucionari. Va dirigir la revista Internationale Situationniste fins a la seva dissolució el 1972. Es considerava cineasta, tot i que la seva obra estava als antípodes d’una concepció convencional d’aquest art. La seva obsessió era negar-lo de totes les maneres possibles: “Amb i contra el cinema” va ser el títol d’un dels seus articles a la revista Internationale Situationniste

“Tota la vida de les societats en les quals imperen les condicions modernes de producció promet ser una immensa acumulació d’espectacles. Tot allò que es va viure directament s’ha convertit en una mera representació”, deia Guy Debord. Afirmacions com aquesta li van valdre l’honor de convertir-se en «l’únic cineasta maleït», que va privar el món de la possibilitat de veure les seves pel·lícules, cosa que realment va passar durant els seus últims deu anys de vida.

El primer film de Guy Debord, Hurlements en faveur de Sade (Aullidos por Sade, 1952), alterna seqüències silencioses amb la pantalla en negre i seqüències amb la pantalla en blanc, durant les quals es destil·len frases provinents del Codi civil, de retalls de premsa o de novel·les. Una pel·lícula sense imatges adscrita al lletrisme, el moviment avantguardista que busca la sonoritat de les paraules, sense fer cas del seu significat, i que persegueix la destrucció i la negació del llenguatge com a estratègia per crear quelcom nou. Aquest film, tota una declaració de principis, inaugura el cicle dimarts 20 d’octubre a les 18.00 h a la Sala Laya, en una sessió presentada per l’historiador del cinema Oriol Díez Ferrer.

La seva actitud anarquitzant i existencialista, molt crítica amb el liberalisme i la societat consumista, es plasma en la seva obra més coneguda, La societat de l’espectacle, publicada el 1967. El mateix Debord selecciona les lectures d’aquest assaig, que il·lustra amb fragments resignificats de films com Johnny Guitar, L’embruix de Xangai, El cuirassat Potemkin o Van morir amb les botes posades, en el film La Société du espectacle (La sociedad de espectáculo, 1973), una crítica radical al domini alienant que exerceix la mercaderia en els mitjans de comunicació, que també es podrà veure en el cicle.

El cicle es completa amb In girum imus nocte et consumimur igni (1978), un documental polític, en part autobiogràfic, en què Debord admet el seu rebuig davant una societat narcotitzada i autocomplaent, i una sessió de curts que inclou Refutación de todos els juicios, tanto elogiosos com hostiles que se han hecho sobre el film “La sociedad del espectáculo” (1975), un exercici amb el qual Debord va voler respondre a les crítiques al seu film La société du spectacle en el moment de la seva estrena.

La totalitat dels guions escrits per Guy Debord han estat recollits, per primera vegada en castellà, al llibre Contra el cine. Obras cinematográficas completas (1952-1978), publicat per Caja Negra Editora.

Amb la col·laboració de: