La setmana vinent la Filmoteca de Catalunya acull dues sessions de preestrena, amb el tema de la immigració com a nexe comú: ‘Vilalina Varela’, el darrer film del portuguès Pedro Costa, premiat a Locarno i Gijón, i ‘No nacimos refugiados', el documental de Claudio Zulian que retrata la història singular de vuit persones refugiades a Barcelona.
Vitalina Varela, de Pedro Costa Dimarts
13 d’octubre a les 20.00 h a la Sala Chomón
Presentació i col·loqui amb Pedro Costa.
Novena pel·lícula del cineasta portuguès, que torna un cop més al seu particular neorealisme, el seu estil auster i les històries d’immigració capverdiana que basculen entre realitat i ficció. En aquest cas l’heroïna de Pedro Costa és Vitalina Varela, una dona a qui va conèixer durant el rodatge del seu film anterior, Caballo Dinero, i que es converteix en inspiració motor i ànima de la pel·lícula. Vitalina aterra a Lisboa tres dies després del funeral del seu marit Joaquim. Ha treballat al camp tota la seva vida a Cap Verd i portava més de 25 anys esperant aquest bitllet d’avió per retrobar-se amb ell. Al barri ningú la coneix, ningú la consola, els veïns se’n malfien. Passa els dies afligida i les nits en un malson, tancada a la casa de Joaquim. Allà descobreix la seva vida secreta, les cendres de la seva relació i la pobresa d’un somni del què només en queda el record.
Presentada a la competició oficial del festival de Sundance, Vitalina Varela va guanyar el Lleopard d’Or a la millor pel·lícula i a la millor actriu a Locarno, i els premis a la millor pel·lícula i fotografia a Gijón. S’estrena en sales el proper 16 d’octubre.
“Estic interessat pel procés d’emigració capverdiana a Lisboa, a Europa. Vaig fer tres pel·lícules sobre això, però des del costat masculí. Amb Vitalina Varela he volgut veure’n la part femenina. Els homes partien i les dones es quedaven esperant. És un clàssic de la sociologia. Quan vaig conèixer Vitalina vaig voler contar la història d’aquestes dones oblidades, postergades” (Pedro Costa).
No nacimos refugiados, de Claudio Zulian
Dijous 15 d’octubre a les 20.00 h a la Sala Chomón
Presentació i col·loqui amb Claudio Zulian i José Luis Nvumba, advocat equatoguineà que va haver de fugir del règim de Teodoro Obiang.
A No nacimos refugiados Claudio Zulian ens acosta a altres històries d’immigració molt més properes. El documental mostra les històries singulars de vuit persones arribades a Barcelona que en un moment de les seves vides van haver de prendre una decisió cabdal: preferir l’exili a la submissió. I ara i aquí, aquesta decisió omple de sentit les seves vides. Les raons dels exilis són molt més variades i antigues del que les notícies d’actualitat suggereixen. Alguns fugen perquè van participar en una lluita que van perdre, altres perquè la lluita els va escombrar tot i no participar-hi, altres perquè la seva homosexualitat els abocava a la mort, altres per defensar els exclosos. Les veus de cadascun d’ells expliquen el seu passat íntim, les seves lluites i temors. Les imatges, en canvi, són el present, l’ara de la ciutat on viuen, Barcelona. Amb alguna excepció: tornen imatges del passat, guardades en un mòbil o en un ordinador.
“La meva pel·lícula mostra aquestes vuit històries com a elements de la transformació d’Europa. Perquè el nostre continent ja ha mutat i els ‘refugiats’ ens ho deixen clar: vénen de lluny amb els mateixos desitjos i aspiracions que els europeus. No són ‘altres’. Això sí, la seva peripècia, el seu dolor, el seu exili els ha atorgat una consciència particular, com sempre passa quan hi ha un estrip: la quotidianitat deixa de ser òbvia i opaca. L’amor, l’amistat, el valor, la compassió, la consciència, l’ètica recobren el seu perfil més nítid. També les imatges.” (Claudio Zulian).
