Per amor a les Arts 2020/2021

El dimarts 6 d’octubre s’inaugura una nova edició, la cinquena, del cicle Per amor a les Arts, que organitzen la Filmoteca i el Museu Nacional d’Art de Catalunya per mostrar el diàleg enriquidor entre les diverses arts i el cinema. El que fa vuit anys va néixer com Per amor a l’Art aviat es va diversificar integrant altres estils, gèneres i disciplines artístiques, i comptant amb la col·laboració d’algunes de les principals institucions culturals del país.

Ara mateix, a més de la Filmoteca i el Museu Nacional, són onze les institucions que participen en la programació: L’Auditori, la Fundació Mies van der Rohe, el Gran Teatre del Liceu, la Institució de les Lletres Catalanes, el Mercat de les Flors, el Palau de la Música Catalana, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, el Teatre Lliure, i el Teatre Nacional de Catalunya, la Fundació Joan Miró i el FAD (Foment de les Arts Decoratives) amb el Museu del Disseny. L’activitat i les programacions de totes aquestes institucions participants marca la selecció de títols programats, que abasta disciplines com la pintura, l’arquitectura, el disseny, la literatura, la música, la dansa, l’òpera i el teatre, sota la mirada transversal del cinema.

Seran un total de 33 sessions que es podran veure entre el 6 d’octubre de 2020 i el 8 de juny de 2021. Totes les sessions del cicle Per amor a les Arts es fan a la seu de la Filmoteca, a la Sala Chomón, els dimarts a les 16.30 h, amb presentacions a càrrec d’artistes i experts i expertes en les disciplines corresponents. Els films tenen una segona projecció (sense presentació), i els amics i abonats de les institucions col·laboradores poden adquirir entrades a preu reduït.

Cinema sobre art per començar

Per encetar aquesta nova temporada de Per amor a les Arts rebrem el cineasta i historiador de l’art Guillermo G. Peydró, que presentarà un recorregut per una de les principals línies creatives del cinema sobre art: una tendència poètica no narrativa que s’apropa a allò polític de manera imaginativa. La sessió, titulada El cinema sobre art després d’Auschwitz: la filmació personal, poètica i política, inclou pel·lícules que pensen imatges per a les violències de Gernika, Auschwitz o Hiroshima i proposen nous començaments possibles a partir de les seves cicatrius.

Guillermo G. Peydró comenta les projeccions següents:
Le monde de Paul Delvaux (Henri Storck, 1944-1946)
Guernica (Alain Resnais, Robert Hessens, 1951)
Apel (Vera Jocic, 1964)
Alberto Gironella (Juan José Gurrola, 1965)
Ikebana (Hiroshi Teshigahara, 1957)

Aquesta sessió es vincula al cicle El cinema sobre art. Un segle d’experimentació i al seminari El cinema sobre art, organitzats pel Festival L’Alternativa, i és possible gràcies al departament de programes audiovisuals del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

La programació d’octubre continuarà dimarts 13 amb Il Decameron (Pier Paolo Pasolini, 1970), en diàleg amb l’espectacle inaugural de la temporada del Teatre Nacional de Catalunya, que aplega deu veus singulars que donen vida a l’esperit decameronià per indagar en els possibles horitzons que es desprenen d’un present desconcertant. L’autora d’un dels deu monòlegs que componen l’espectacle, Marta Marín-Dòmine, i el director del TNC, Xavier Albertí, presentaran la projecció, que coincideix amb el 50è aniversari del film de Pasolini. Dimarts 20, amb la col·laboració del Liceu, es podrà veure Io, Don Giovanni (Carlos Saura, 2009), presentada pel musicòleg Pol Avinyó, i dimarts 27 Martina Millà, cap de programació i projectes de la Fundació Joan Miró, presentarà, coincidint amb l’exposició No em sents de Nalini Malani, el documental La hora de los hornos: Notas y testimonios sobre el neocolonialismo, la violencia y la liberación. Primera parte: Neocolonialismo y violencia (Fernando E. Solanas, Octavio Getino, 1968).