Falkenau, the Impossible

Alhora que documenta el passat, el cinema fabrica les formes que el faran visible: construeix el relat històric i estableix les bases per a la seva comprensió i transmissió. L’obertura dels camps de concentració i d’extermini nazis significa un punt d’inflexió en la relació de la càmera  amb el real.  Per a qui, com Fuller, es troba confrontat a la seva visió, es plantegen un seguit de dilemes de naturalesa ètica i estètica: com es capturen aquestes imatges? Com interpretar-les? És legítim mostrar-les al món? Quin és el paper de qui, com Weiss, desenterra el testimoni quaranta anys més tard?