Icíar Bollaín · 1999 · 106'
Un film que arrenca en aquelles festes que van muntar els solters d’alguns pobles espanyols per trobar dona —inspirant-se, al seu torn, en el western Caravana de mujeres, de Wellman— i que s’erigeix en una recerca desesperada de la felicitat amb què Bollaín demostra el seu talent com a directora i amb la qual va guanyar un premi al Festival de Cannes.
“Recordo una colombiana amb botes, bufanda, molt abrigada, en l’hivernal camp castellà, i vaig pensar en el xoc que representava per a una dona extravertida i habituada a la vida familiar trobar-se amb un marit nascut en la soledat” (Icíar Bollaín).