Ciclo
Ara fa deu anys encetàvem a la Mostra la secció del “País convidat”. Vam iniciar-la amb Síria. En aquell moment, era un país força desconegut a Catalunya. Creiem que calia dedicar-li aquell espai per tal d’aprofundir-hi, acostar-nos a la seva gent, a través d’un cinema que s’entossudia a veure la llum.
Des d’aleshores, vam convidar molts altres països: Algèria, Egipte, Tunísia, Palestina, el Líban, Marroc, l’Iraq, i una altra vegada Síria. I la seva gent, d’una punta a l’altra de la mediterrània, ens parlava de revoltes i d’esperança. Ens feien partícips dels seus somnis i ens confiaven les seves pors. Mentre érem testimonis d’un corrent que no entenia de fronteres i que esberlava murs, nosaltres seguíem encotillant unes realitats sota un prisma estatal.
Avui, amb el bagatge d’aquests anys a l’esquena, i amb la lluïssor d’una nova mirada, ens apropem a les cinematografies mediterrànies ampliant el focus, fixant-nos encara més en aquells anhels i experiències de la vida que compartim. Per tot això, enguany us convidem a reflexionar sobre els Murs i les Fronteres. Naturals o artificials. Reals o imaginàries. Volem furgar en les seves escletxes i seguir agombolant el desig de saltar-nos tanques, reixes i filats.