L'escola nòrdica i la fusió entre alta cultura i cultura popular: Atlantis (August Blom, 1913)

Carl Theodor Dreyer, Victor Sjöström i Mauritz Stiller són alguns dels píoners del cinema nòrdic més coneguts.

En aquesta sessió revisem un film de August Blom que il·lustra alguns dels trets característics del cinema escandinau d'aquells primers anys, entre els quals la voluntat de fusionar l'alta cultura amb la cultura popular de masses.

August Blom, un dels directors danesos més prolífics de l’etapa muda, va realitzar el seu millor film amb Atlantis i, de passada, va donar a conèixer arreu del món la Nordisk Film. De fet, Atlantis va ser la pel·lícula de pressupost més elevat i metratge més llarg fins aleshores, tota una fita en l’any del seu rodatge. Es tracta d’una adaptació de l’obra del Premi Nobel alemany Gerhart Hauptmann que “demostra que es podien agafar els elements tècnics del cinema primitiu (càmera fixa, absència de primers plans, decorats mínims, fotografia exterior) i crear cinema efectiu amb una interpretació continguda i naturalista, un argument lineal i una gramàtica fílmica bàsica” (David Pierce). En el moment de la seva estrena, els efectes emprats per mostrar l’enfonsament del vaixell van impressionar el públic, encara commocionat per la tragèdia del Titànic.

Presentació a càrrec de: Alan Salvadó, UPF.
Acompanyament musical: mestre Joan Pineda.