Deus e o Diabo na Terra do Sol

Rocha, inspirat pels romanços locals de cantors cecs, transmet l’esperança i la desesperació dels oprimits amb un estil original i poètic, que integra harmoniosament influències tan dispars com el cinema d’Eisenstein, el western, el neorealisme, Stanislavski i Brecht. El film anunciava l’anomenada “estètica de la fam” i es va erigir en estendard del Cinema Novo i en model per a les cinematografies emergents dels països subdesenvolupats.