Curtmetratges de Benet Rossell

Pont de Gàlata
Benet Rossell, 1972.

Filmació, sense muntar, realitzada el 1972 per Benet Rossell al pont de Gàlata, que creua una rada coneguda com el Corn d'Or, i uneix dos barris d'Istanbul.

Holes
Benet Rossell, 1969.

Holes pertany a allò que anomenem cinema sense càmera. El 1969, Benet Rossell va agafar un rotlle verge de 30 metres de pel·lícula reversible de color, el va velar parcialment i el va portar a revelar, el que va donar una combinació de llums i opacitats blavoses. Amb una perforadora, que feia servir per preparar olives farcides, va perforar la pel·lícula, amb un rodet de cosidora la va solcar,  i l’obra va estar enllestida: Cinema sense càmera.

Chantier masques
Benet Rossell, 1971-2009.

A començaments dels anys 70, Benet Rossell realitzava vídeos documentals d’encàrrec sobre l’obra de diversos artistes per a l’École des Beaux-Arts de París. El 1971, aprofitant un taller de màscares de l’escola, va rodar aquest curt en 16 mm, al cèlebre Trou des Halles que va aparèixer al cor de París després de l’enderroc de l’antic mercat central de la capital. Al film hi podem veure l’artista, l’escultor Georges Jeanclos, Matilde Ferrer, i alumnes del taller. El 2009, mentre revisava tota la seva obra fílmica, va decidir muntar el curt en format digital.

Biodop
Benet Rossell,  Joan Rabascall, 1974.

Un dia, al mercat de les Puces de Clignancourt, Benet Rossell va trobar els filmets publicitaris de la brillantina Biodop, i de tubets d’aquells encara se’n trobaven al mercat. Amb aquest material, més unes filmacions de la televisió a Barcelona, molt evocadores de l’univers Rabascall, va compondre aquesta microsimfonia rabascalliana.

Avenue Boulevard de l’Opéra
Benet Rossell, 1975-2010.

Filmació realitzada per Benet Rossell a l’Avenue de l’Opéra de París el 1975, que ens mostra el trànsit constant dels primers turistes japonesos arribats a la ciutat de la llum, i editada en format digital el 2010.

Pa i fang
Benet Rossell, 1975-2010.

Picasso deia que calia que la inspiració t’agafés treballant. A Benet Rossell la inspiració sempre l’agafava càmera en mà, i així tenim obres com aquest Pa i Fang, rodada en un abocador que va aparèixer a l’horitzó, mentre viatjava de París a Normandia amb el seu amic, el gran ballarí de butoh Mitsutaka Ishii, i un dels seus deixebles. En aquesta cinta tot és improvisat, fins i tot la banda sonora, composta i interpretada pel propi Benet Rossell el 2010, quan va editar el film en format digital.

Boum ! Boum ! En avant la musique !
Benet Rossel, Antoni Miralda, 1974-2007.

Boum ! Boum ! En avant la musique ! ens presenta la figura patètica de un mariscal, interpretat per Jaume Xifra, que passeja un munt de botes de soldats morts, parodia de les cúpules militars que sempre sobreviuen a la reraguarda, i traça una mena de viacrucis ranci i triomfalista. Pierre Restany,  el crític d’art francès, que al film interpreta el personatge de Mme. Clemenceau, va escriure: “La pel·lícula respira una atmosfera que ens submergeix en un suau deliri... és una crítica lúdica, contundent i burlesca, un atac ferotge a la incongruència de la guerra, i un cant a la creativitat compromès i revelador.”  També és una pel·lícula musical amb un gran repertori de cançons de la soldadesca que inclou discursos i documents fotogràfics originals de la I Guerra Mundial.