Ficha técnica
En la seva primera pel·lícula després del suplici que va viure amb Twilight of the Ice Nymphs, el canadenc va acceptar la proposta d'una productora de la CBC (la televisió pública canadenca) per motius econòmics, sense intuir que el resultat tindria tan bona acollida del públic i de la crítica. I el premi a la millor pel·lícula al Festival de Sitges. El valor d’aquest Dràcula no recau tant en el pas del llenguatge de la dansa al cinematogràfic, convertint la càmera en un altre ballarí més, sinó en els subratllats que realitza del mateix mite. Així, el cineasta converteix el famós vampir en un monstre de trets asiàtics, encarnació dels pitjors temors socials enfront de la immigració i catalitzador de la sexualitat femenina. Sensualitat, ironia, mallots i molta vaselina a la super-8 per al ressorgiment de Maddin en format llarg.