John Huston · 1964 · 118'
Al Mèxic adorat per Huston, un guia turístic –excapellà– condueix un autocar de dones fins a un parador mig perdut. Un text de Tennessee Williams per a un film cent per cent hustonià.
“Ja des del començament del film es fa patent la seva nota dominant: el ritual. Tot el trajecte en l’autocar adquireix un caràcter progressiu de ritu, aconseguit per mitjà de despullar la narració de l’excursió dels seus objectius essencials (el turisme). Però, des de l’arribada a l’hotel, el film mateix es revesteix de caràcters de solemnitat: la transformació d’un ésser encalçat per una societat hostil en un ésser estable i, per tant, integrat. El que en altres films de Huston era un objectiu dels personatges (trobar un refugi pacífic) s’ha convertit en la situació de la pel·lícula. El ritual que en altres pel·lícules es trobava en algunes seqüències ara ja és present durant tot el film” (Julio Pérez Perucha).