Ficha técnica
La primavera de Praga: una obertura
En una època de malestar creixent que desembocaria en l’anomenada Primavera de Praga, breu període de liberalització política i obertura social l’any 1968 a Txecoslovàquia, la cineasta Vera Chytilová aboca la seva ràbia política i vital en un film surrealista i iconoclasta, en què Marie 1 i Marie 2 es fan el món a mida: juguen i riuen, subversives, en una de “les erupcions estilístiques i psicodèliques més emocionants dels anys 60”. (Jonathan Rosenbaum).
Amb una posada en escena plena d'efectes visuals, anticonformisme i provocació, aquest film se centra en dues noies que viuen molt al seu aire robant i burlant-se de tot i de tothom.
Ha passat a la història com una apologia agosarada dels mals sentiments que planteja la desarticulació del llenguatge i la desaparició del ràcord i de les categories lògiques de continuïtat lineal
Con la colaboración
