Terrence Malick · 1978 · 95'
Una crònica lírica i vidoriana del lligam entre l’home i la natura, amb la imatge feta poesia per Néstor Almendros, que va guanyar l’Oscar.
Rodada a les grans planures d’Alberta (Canadà), amb so Dolby i llum natural (especialment a l’hora màgica del crepuscle), la pel·lícula enfronta l’esplendor d’una fauna i d’una naturalesa vives i les aspiracions irrisòries d’uns emigrants que han fugit del Chicago industrial de principis del segle XX.
Saquejada per la bogeria dels homes, la praderia perduda simbolitza el mític jardí de l’Edèn. Com en Badlands —el primer film de Malick—, el comentari en off de la protagonista, lacònic, fatalista i deliberadament desfasat respecte de l’acció, manté els protagonistes a distància i imposa a la ficció un registre poètic.
El cicle Melodrames creuats reuneix un seguit de films clàssics i moderns agrupats per arguments o motius comuns que dialoguen entre ells i que ens permeten apreciar els canvis i l’evolució que han experimentat al compàs de les transformacions socials i cinematogràfiques.
El film dialoga amb Greed, Händler der vier Jahreszeiten, Written on the Wind i There Will Be Blood.