Ficha técnica
“L’argument peca d’un cert esquematisme poc convincent, defecte de totes les pel·lícules de psicoanàlisi explícit pròpies de l’època. Però cinematogràficament ofereix un tema d’or, i Siodmak es complau sembrant la inquietud en l’ànim dels espectadors: per una banda, porta les sospites d’un personatge a l’altre i, per l’altra, desenvolupa el tema «negre» del doble fins a un punt límit. El to és sec, les imatges sòbries, els actors ostenten una frigidesa que mai no se sap si és real o fingida. L’habilitat de la bessona innocent, que juga a la confusió per salvar la seva germana, no tranquil·litza en absolut i la pel·lícula conserva així un característic regust d’ambigüitat: el bé i el mal tenen el mateix somriure, els mateixos pentinats, els mateixos maquillatges. En aquesta lluita entre dues germanes rivals -un tema familiar-, Siodmak tracta de privar l’espectador de qualsevol indici visual tranquil·litzador” (Hervé Dumont).