Cecil B. DeMille · 1915 · 53'
En aquesta obra mestra estrenada com La marca del fuego, per primera vegada el cinema tractava de desenvolupar un drama en termes de conflicte psicològic, bussejant en un camp d’acció nou: el dels sentiments i de les motivacions internes. La novetat històrica en l’ús de la sobrietat, els matissos expressius i el primer pla reiterat va fer que la crítica de l’època parlés de ruptura amb el teatre. Per primera vegada també es van utilitzar la il·luminació angulada i siluetes i ombres inquietants, no necessàriament naturalistes sinó més aviat simbòliques. A tot això s’hi afegeix l’espectacular desenllaç d’un procés judicial com a fórmula nova, el toc d’exotisme i el luxe dels ambients amb mètodes inèdits fins a aleshores, que temptejaven un camí nou i inexplorat.
Acompanyament musical a càrrec del mestre Joan Pineda.