Sharunas Bartas · 1996 · 105'
Allunyada del món modern, ha de passar els dies entre aquests vilatans silenciosos, l’esperit nòmada dels quals sembla estar congelat en la seva mirada fixa i més aviat melancòlica. No hi ha diàlegs, només se sent passar l’aigua i la remor del vent. “Descriure aquest film és com intentar descriure els films de Tarkovski o Godard. No es poden descriure, són poemes cinemàtics, van més enllà de les paraules. El millor és escriure'n el mínim. És cinema verdader. No és només la història, sinó com s'explica. Bartas deixa els intèrprets comunicar-se amb la seva sola presència, amb els seus ulls, fumant un cigarret… No necessiten paraules” (Paulo Branco).