Ficha técnica
“Denise deixa Paul, que troba Isabelle, que troba Denise, que no pot oblidar Paul, el qual continua pensant en Isabelle. Els acompanya la seva música.” Aquesta és l’explicació argumental que dona la guia d’un film “composat” per Godard i estructurat en quatre apartats: l’imaginari, la por, el comerç i la música.
“Si el film té dos títols potser és perquè es volia fer un film comercial i clàssic (Salvi qui pugui) que a la vegada es denominés «la vida», o «la joia», o «el cel», o «la passió»… El cinema no és pas una imatge rere l’altra, és una imatge que, sumada a una altra, en forma una tercera.
Aquesta tercera l’acaba de formar l’espectador en el moment en què veu la pel·lícula. És un film en què, finalment, tots els personatges interessants són dones, que són les forces més definides, més variades” (Jean-Luc Godard).