Ficha técnica
Una adaptació lliure de l’'Émile' de Jean-Jacques Rousseau, en la qual dos individus s’interroguen, a ritme de cançons cubanes revolucionàries, sobre les connotacions didàctiques de l’audiovisual, la supervivència dels postulats bazinians, els criteris ideològics de la societat capitalista i els límits del cinema i la televisió.
En un decorat negre, metàfora de l'aillament dels protagonistes, Godard reflexiona sobre l’art de la transgressió tot reconstruint els vincles formals entre el so i la imatge i imposant la seva personal didàctica visual —collage de cartells, tipografies en pantalla o fotografies—, aliena a la narració estereotipada.
El títol del film és la traducció de Die fröhliche Wissenschaft, de Nietzsche, i constitueix el primer projecte absolutament influenciat pels dogmes del Grup Dziga Vertov, en què el cineasta francès deixa enrere el camí cinematogràfic encetat a la Nouvelle Vague.