Luis Buñuel · 1962 · 95'
Un selecte grup de l'alta burgesia es reuneix per una vetllada en què el refinament social i l'enveja encoberta són la nota dominant. En acabar, ningú no és capaç d'abandonar l'habitació en què es troben. Sense una raó aparent, la por de sortir els obligarà a conviure aïllats a la sala durant dies. Despullats de la seva racionalitat, tots es veuran arrossegats per una bogeria brutal i simbòlica, de conseqüències tràgiques.
Una obra mestra del cinema surrealista, metàfora d’una societat moderna, teòricament civilitzada, però depredadora, de la qual és impossible sortir.
"Hi ha qui li dona una interpretació només erotico-sexual: d'altres, política. Joli dono una interpretació historico-social", deia Buñuel.