Isabel Coixet · 1995 · 93'
Programa: Història permanent del cinema català.
Als Estats Units, un voluntari del Telèfon de l'Esperança se sent atret per una usuària d'aquest servei la qual acaba de ser abandonada pel seu xicot.
"Si hi ha una cosa particularment aconseguida en aquest film tan compacte, tan pensat, tan brillant, és la química estranya, la combinació subtil d'elements dramàtics i quotidians, de lleugeresa i d'humor, de densitat conceptual i senzillesa superba en la posada en escena. Parla d'allò que parlen totes les grans pel·lícules dels mestres que s'acosten amb gran respecte i ànsia de saber a les relacions entre els homes i les dones. Parla de la soledat, el desamor, l'absència, el buit i l'absurd quotidià" (Mirito Torreiro).
Projectem la versió digitalitzada i restaurada recentment dins el programa "Visibilitzem el cinema català".