Jim Jarmusch · 2005 · 106'
“La història de Don Johnston —seductor que descobreix als seus cinquanta i llargs que hi ha un passat i un futur— és plena de moments memorables. Igual que els gestos dels seus personatges, matisats i en constant evolució, els diàlegs de Broken Flowers marquen perquè assenyalen amb tanta saviesa com subtilesa les coses que ens espanten. Entre elles la soledat, la pèrdua, la culpa i no tenir més sortida que la resignació. I totes aquestes imatges posen la pell de gallina. Totes. No només les més líriques. Això passa perquè la seva composició és impecable, perquè s’integren sense estridències en el conjunt i perquè sempre tenen una base sentimental. Pel que fa a la música, a Broken Flowers no fa falta que soni la nostra cançó predilecta per sentir un nus a la gola. Tal com Jarmusch la posa, tal com l’entrellaça amb l’esperit dels personatges, fins a les melodies més difícils es converteixen en les nostres cançons preferides” (Desirée de Fez).