Orson Welles · 1968 · 58'
Per fer-ho, reuneix una prostituta i un mariner durant tota una nit. Amb aquest film, pensat per a la televisió i estrenat el 1968, en el qual utilitza el color per primer cop, Welles reflexiona sobre la universalitat del poder. I ho fa amb la col·laboració de qui considerava la millor actriu del món: Jeanne Moreau. “Una demostració, molt reeixida, de la noblesa —l’únic adjectiu que trobo— de Jeanne Moreau. Jeanne Moreau és, òbviament, una actriu noble. No fa concessions. Penso en una noblesa física. Hi ha persones que no poden, per exemple, tallar un tros de carn amb distinció. N’hi ha d’altres que maneguen una tiara, un ceptre o un tron i són vulgars. Amb Jeanne Moreau, tot és noble” (Jean Renoir).