Alain Resnais · 1959 · 91'
Gràcies a Marguerite Duras, Resnais ens ofereix una obra poètica magnífica, completada amb imatges belles i fantasmals que ens mostren la profunditat d’una mirada neta, poètica i rigorosa sobre la bogeria. Es pot dir que en la història del flashback i del muntatge hi ha un abans i un després d’Hiroshima mon amour. Aquest film, juntament amb À bout de souffle, van canviar radicalment la forma de muntar. Són dues pel·lícules acceptades pel públic que van carregar d'idees noves els muntadors, els tècnics i els directors.