La ciudad de los fotógrafos

Als carrers, enmig de disturbis i de protestes sagnants, aquests intrèpids fotògrafs van aprendre l’ofici i van crear el seu propi llenguatge. Per a ells, fer fotografies era una forma de ser lliures, una alternativa per mantenir-se vius, una manera de ser més que un simple espectador i convertir-se en un actor essencial. Pinochet tenia el poder i les armes, però aquests fotògrafs tenien les òptiques i els flaixos. Les seves càmeres eren les armes de la gent. Van viure perillosament per explicar què passava al Xile de la dictadura.