Ficha técnica
L'obra va tardar cinc mesos a obtenir el certificat d'exhibició per part de PCA (Production Code Administration), perque, segons les normes del Codi Hays, era fortament irrespetuosa en matèria religiosa. El productor, Leon Schlesinger, va arribar a dir que Clean Pastures havia tingut més problemes amb els censors de Hollywood que moltes pel·lículas amb actors reals. Només les fortes pressions dels germans Warner, i l'acceptació d'unos petits canvis per part del productor, van possibilitar l'obtenció del cobejat certificat d'exhibició. Tot i això, va tenir un èxit extraordonari quan es va estrenar.
En aquest superb curtometratgee musical d'animació, en que apareixen caricatures de celebritats negres como Calloway o Armstrong, l'espectador d'avui en dia se sorprèn amb un cel segregat en què un Sant Pere negre es lamenta de la poca quantitat d'admissions. L'acció terrenal, que transcorre a Harlem, és un compendi d'estereotips racistes: els negres hi apareixen preocupats només per divertir-se a night clubs amb música de jazz i cabareteres, i estan obsessionats amb el joc. Al final, des d'un ceamb àngels negres ganduls, s'aconsegueix atraure les ànimes dels negres en una caravana a ritme de jazz. El gag final és sorprenent: el darrer convidat al paradís dels negres és el diable.
Un cartoon musical sense diàlegs i en Technicolor.