San zimske noci

Es troba el seu apartament ocupat per una dona que ha fugit de Bòsnia i la seva filla, una nena autista de dotze anys. Lazar no té valor per fer-les fora. A poc a poc, aquests tres marginats se senten cada cop més identificats. “Una pel·lícula sèrbia que reconeix els crims de guerra. Per mi és important confrontar la maldat dins del meu propi poble. En un principi, la idea va sorgir com a metàfora de l’estat d’autisme en què es troba la societat sèrbia, però el que finalment va tenir més pes va ser la trobada entre el soldat desertor i la nena autista” (Goran Paskaljević).