Chaplin menjant-se una bota i passant-s’ho tan bé com aquell qui es cruspeix un pit de pollastre, tot xuclant els claus com si fossin ossos, és una imatge que, tota sola, ja ha fet la volta al món. El fred, la gana i la desesperació són, en mans del gran còmic, munició per fer esclatar la rialla.
La quimera del oro defineix la gran festa del segle XX que ha estat el cinema i és, de fet, el film pel qual Chaplin voldria ser recordat; una d’aquelles pel·lícules que sempre figuren en les llistes dels millors films del cinema.