Luis García Berlanga · 1993 · 98'
Berlanga, que aquí va prescindir de l'habitual guió d'Azcona en benefici del seu fill, va recuperar el seu humor més àcid i crític abaixant els pantalons al Govern socialista d'aleshores, però també a l'oposició, a la banca, a l'Església i un llarg etcètera.
Prop de cent actors i mil dos-cents extres desfilen per aquesta història amb un escenari únic (la presó) que ja testimoniava la confusió col·lectiva i individual de la societat espanyola. "Potser sigui el film més llibertari que he fet. La meva pretensió ha estat satiritzar els tics de tota aquesta gent que ha passat per moments heroics i que quan sobreviu rendibilitza aquell heroisme" (Luis García Berlanga).