Costa-Gavras · 1979 · 105'
Clair de femme abandona el to polític habitual de les anteriors pel·lícules per fer una reflexió sobre la proximitat de la mort i els efectes sobre els que hi sobreviuen, però amb una forta empremta d’humor negre que la desvincula d’un previsible to melodramàtic. "El que m'ha seduït de la novel·la és que actua com un intent de profanació de la desgràcia, un himne a la vida i una reivindicació de la parella. Darrerament, estem oblidant allò essencial: la tendresa, la facultat de viure costat a costat, com un lleó i una lleona" (Costa-Gavras).