Celuloide colectivo

Durant la Guerra Civil, les classes treballadores ocupen els carrers. Per als anarquistas el conflicte marca l’inici de la revolució social. Els espectacles se socialitzen i en sorgeix un model de producció i exhibició de pel·lícules mai vist fins aleshores. Entre les pel·lícules produïdes, destaquen els documentals educatius i de propaganda, els llargmetratges de ficció, les comèdies, els musicals infantils i la pel·lícula més costosa del cinema espanyol fins llavors. I què en pensaven els espectadors? La gent volia entretenir-se, veure altres móns allunyats de la guerra i de la dura rutina, i això ho obtenien a través dels films de Hollywood. L’ull de la càmera registra la realitat d’uns fets que avui tenen un valor documental extraordinari, com a testimonis vius de la història.