Sharunas Bartas

El seu estil poètic i reflexiu, la profunditat i misteri dels seus personatges i els seus desoladors espais, converteixen  les pel•lícules de Sharunas Bartas en tota una experiència i una invitació per a l'espectador. Els espectadors de les pel•lícules de Sharunas Bartas sovint són testimonis d'un sentiment que uneix als seus personatges: neguit. El director lituà s'allunya d'un cinema narratiu convencional i construeix, per contra, evocadores i de vegades opressives atmosferes. Amb elles, busca lliurar-nos una molt personal expressió dels forts canvis socials i polítics al seu país d'origen, i la manera com aquests descentren als seus personatges i als universos en els que viuen.

Les seves produccions tenen en comú un ancoratge a moments de transformació de la història de Lituània, vistos en la ressonància que tenen sobre les vides individuals. En aquestes pel•lícules es mostra com, després de la caiguda d'un règim polític (la desintegració de la URSS), va sobrevenir una pèrdua de sentit i una desorientació radical. Així mateix, la guerra que van experimentar els lituans, que es transmet a través dels personatges de Bartas, els ha deixat perduts i incapaços de comunicar-se entre ells, amb una sensació de futur inassolible. El seu estil està marcat per plans llargs, primers plans extremadament tancats, amb exteriors que es mostren grans i vasts, mentre els interiors són foscos i decadents; al final, tots dos són desoladors i evoquen la ruïna d'un món que desapareix sense que es vegi molt clarament que ho va a reemplaçar. No obstant això, la festa, els afectes primordials, el retorn a “les fonts oblidades de la vida” també fan part de la lírica visió del món d'aquest director.

56 FICCI: retrospectiva del lituano Sharunas Bartas en Cartagena [en línia]. “Cinestel: la actualidad informativa del cine”, 24 febrer 2016. <http://www.cinestel.com/festival-cine-cartagena-56-ficci-sharunas-bartas/> [Consultada el 27 d’abril de 2016].

Consulteu altres dossiers elaborats per la Biblioteca del Cinema

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Ballerini, Étienne. Few of Us. “Jeune Cinéma”, núm. 238 (juil. 1996), pàg. 19.
• Cannes 2005: notes sur les films. “Positif”, núm. 533-534 (juil.-août 2005), pàg. 103.
• Derobert, Éric. Trois jours, Corridor. “Positif”, núm. 418 (déc. 1995), pàg. 50.
• Estrada, Javier H. El eco de la incomunicación Entrevista a Sharunas Bartas. “Caimán, cuadernos de cine”, núm. 48 (abr. 2016), pàg. 76-78.
• Few of Us. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 454 (juil. 1996), pàg. 91-92.
• Few of Us. “Positif”, núm. 425-426 (juil.-août 1996), pàg. 114.
• Frodon, Jean-Michel. L'art de l'entonnoir. “Cahiers du Cinéma”, núm. 607 (déc. 2005), pàg. 60.
• Jousse, Thierry. La dérive des continents. “Cahiers du Cinéma”, núm. 495 (oct. 1995), pàg. 61.
• Lounas, Thierry. Le peuple cinéma. “Cahiers du Cinéma”, núm. 505 (sept. 1996), pàg. 75-76.
• Roy, André. Trois jours. “24 Images”, núm. 83-84 (Autumn 1996), pàg. 67-68.
• Signorelli, Angelo. Few of us. “Cineforum”, vol. 36, núm. 355 (iugno 1996), pàg. 24.
• Vientos del Este: los nuevos cines en los países socialistas europeos, 1955-1975. José Enrique Monterde, Carlos Losilla. Valencia: IVAC: Festival Internacional de Cine de Gijón: Centro Galego de Artes da Imaxe: Filmoteca Española, 2006. Pàg. 151.
• Young, Deborah. Few of us. “Variety”, vol. 363, núm. 4 (May 1996), pàg. 75.