L'Escola nòrdica

A principis de 1910, les indústries cinematogràfiques escandinaves van establir vincles cada cop més estrets amb el teatre i la literatura, facilitant d’aquesta manera a molts actors i directors la mobilitat entre escenari i pantalles. Alimentats pel desig d’augmentar el nivell estètic del cinema, els productors escandinaus van buscar i van trobar inspiració en obres de teatre, sagues, novel·les i històries curtes escrites per autors de reconeixement internacional.

El desenvolupament d’aquestes pel·lícules va ser, en part, la resposta al baix nivell estètic del cinema dels primers anys del segle passat. Com en altres llocs del planeta, els reportatges o pel·lícules d’actualitat havien estat extremadament populars als països nòrdics abans que les novel·les inundessin les pantalles. Els primers anys del cinema danès havien estat dominats per pel·lícules que retrataven la família reial danesa o altres personatges notables en els seus afers diaris. Però al perdre aquest gènere el seu atractiu comercial, la indústria danesa va recórrer a la realització de melodrames i farses que varen contribuir molt poc a millorar la reputació del cinema entre cercles burgesos. Mirar cap a la literatura semblava oferir la salvació per a una expressió artística que s’havia tornat repetitiva, que havia caigut en desgràcia i incapaç d’atraure un públic més adinerat que podia assegurar la seva futura rendibilitat.

Atlantis va ser la pel·lícula amb més pressupost i més espectadors de l'anomenada Escola nòrdica

Segons Noël Burch, el Copenhaguen de finals del segle passat i de principis d’aquest, era conegut a tot el món per la seva vinculació bohèmia entre l’avantguarda cultural i la incipient llibertat sexual. Les dones daneses desfiaven obertament els lligams tradicionals entre sexes fumant, porten vestuari de tall masculí i experimentant altres maneres de comportament, anteriorment reservats als homes. Pel·lícules com Afgründen (Peter Gad, 1910), retrataven mitjançant imatges sorprenents i eròtiques la llibertat sexual que popularment estava considerada com típicament danesa. Especialment entre 1910 i 1912, Dinamarca va ser coneguda per servir els “plats” cinematogràfics més especiats del dia. Però a partir de 1911, amb la creació a Suècia del primer Consell de Censors, els productors de cinema danesos es van veure obligats a respondre a un mercat internacional menys receptiu a les expressions gràfiques del desig sexual i de temes socials com l’alcoholisme i la il·legalitat. Aquesta sensibilitat cap als valors morals procedents de fora adquireix sentit si recordem que el cinema danès va ser concebut com un bé d’exportació gairebé des dels seus inicis.

Enormement popular a Rússia, a Estats Units, Alemanya i altres llocs, al 1919, només un 1,5 de totes les còpies de les pel·lícules produïdes a Dinamarca es van reservar pel consum nacional ; la resta es van llogar o vendre a l’estranger. Les pel·lícules es tallaven o fins i tot es podien denegar el lloguer en mercats sencers si aquestes no respectaven els cànons morals locals. I a mesura que les pel·lícules es feien més llargues i costoses, es va fer més difícil per les companyies de petits països, com ara Suècia, Dinamarca o Noruega, confiar només en l’audiència nacional per augmentar la rendibilitat de les seves pel·lícules.

100 years of Nordisk Film.  Lisbeth Richter Larsen, Dan Nissen (ed.). Copenhagen: Danish Film Institute, cop. 2006.

Consulteu altres dossiers elaborats per la Biblioteca del Cinema

- 100 years of Nordisk Film.  Lisbeth Richter Larsen, Dan Nissen (ed.). Copenhagen: Danish Film Institute, cop. 2006.

- Atlantis (DVD). [Copenhagen]: Det Danske Filminstitut, cop. 2006.

- Asta Nielsen (DVD). [Copenhagen]: Det Danske Filminstitut, cop. 2005.

- Autera, Leonardo. Prestigio e decadenza del cinema scandinavo. "Bianco e Nero", anno XXV, n. 8-9 (ag.-sett. 1964), p. 30-57.

- Béranger, Jean. La Grande aventure du cinéma suédois. Paris: Eric Losfeld, 1960.

- Beylie, Claude ; Martin, Marcel. Sjöström, Stiller et l’ Amérique. “Ecran”,  no 72 (sept. 1978), p. 45-52.

- Carl Th. Dreyer. “Cahiers du cinéma”, núm. 207 (déc. 1968), pàg. 1-74.

- Christensen, Thomas C. Restoration of Danish silent films - in colour. "Film History", vol. 21, núm. 1 (2009), pàg. 61-66.

- Los Cines nórdicos e italianos (1906-1924). En Sadoul, Georges. Historia del cine mundial: desde sus orígenes. México [etc.]: Siglo XXI de España Editores, 1977. Pàg. 76-85.

- Cowie, Peter. El Cine sueco. México D.F.:Era, 1970.

- Cowie, Peter. Scandinavian cinema: a survey of the films and film-makers of Denmark, Finland, Iceland, Norway and Sweden. London: Tantivy, 1992.

- Devaux, Frédérique. Deux moments du cinéma danois. “Cinéma”, núm. 253 (janv. 1980), pàg. 33-37.

- Dreyer, Carl. Th. Sobre el cine. Donald Skoller (ed.). Valladolid: Semana Internacional de Cine, 1995.

- Dreyer paso a paso. “Nuestro cine”, núm. 76 (agosto 1968), pàg. 3-51.

- Drouzy, Maurice. Le Cinéma danois. [Paris]: Centre national dárt et de culture Georges Pompidou, 1979.

- Escandinavia, luces del norte. En Vidal, Núria. Orígenes del cine: Europa y otras filmografías. Valladolid: Divisa Red, 2007. pàg. 95-121.

- Det Forste filmarkiv (DVD). [Copenhagen]: Det Danske Filminstitut, cop. 2002.

- Freiburg. Jean. Los Países nórdicos: del teatro a Hollywood. En Historia general del cine. Vol. 3.Europa 1908-1918. Jenaro Talens ; Santos Zunzunegui (ed.). Madrid: Cátedra, 1998. Pàg. 41-74.

- Garreau, Jacques. Mauritz Stiller ou l’oeil du témoin. “Positif”, núm. 344 (oct. 1989), pàg. 49-54.

- Hardy, Forsyth. Scandinavian film. New York: Arno Press: The New York Times, 1972.

- Häxan (DVD). Barcelona: Versus Entertainment, DL 2008.

- Det Hemmelighedsfulde X (DVD). [Copenhagen]: Det Danske Filminstitut, cop. 2004.

- Idestam-Almquist, Bengt. Cine sueco: drama y renacimiento. Buenos Aires: Losange, 1958.

- Klovnen ; Nedbrudte nerver (DVD). [Copenhagen]: Det Danske Filminstitut, cop. 2006.

- Le Fanu, Mark. Grandeur suédoise. “Positif”, núm. 489 (nov. 2001), pàg. 97-100.

- A Man there (Terje Vigen)(DVD). Stockholm: Svenska Filminstitutet distribution: AB Svensk Filmindustri, 2007.

- Mottram, Ron. The Danish cinema before Dreyer. Metuchen ; London: Scarecrow, 1988.

- Nordic Cinema. “Film History”, vol. 13, núm. 1 (2001).

- Nordic explorations: explorations films before 1930.  John Fullerton, Jan Olsson (ed.). Sydney: John Libbey, 1998.

- Olsson, Jan. “Classical” vs “pre-classical”. Ingeborg Holm and swedish cinema in 1913. “Griffithiana”, vol. 27, núm. 50 (1994), pàg. 112-123.

- Olsson, Jan. Nils Krok’s social pathos and Paul Garbagni’s style-Ingeborg Holm as object lesson. “Film History”, vol. 22, núm. 1 (2010), pàg. 73-94.

- The Outlaw and his wife (Berg-Ejvind och hans Hustru)(DVD). New York: Kino International, cop. 2008.

- La Palabra (Ordet)(DVD). Barcelona: Manga Films, DL 2008.

- The Phantom chariot (Körkarlen)(DVD). Stockholm: Svenska Filminstitutet distribution: AB Svensk Filmindustri, [200-].

- Praesidenten (DVD). [Copenhagen]: Det Danske Filminstitut, cop. 2005.

- Schiave bianche allo specchio: le origini del cinema in Scandinavia: 1896-1918. Paolo Cherchi Usai (ed.). Pordenone: Studio Tesi, 1986.

- Soila, Tytti. The Cinema of Scandinavia.  London: Wallflower, 2005.

- Soila, Tytti ; Söderbergh, Astrid ; Iversen, Gunnar. Nordic national cinema. London ; New York: Routledge, 1998.

- Valdemar Psilander(1884-1917) (DVD). [Copenhagen]: Det Danske Filminstitut, cop. 2005.

- Vampyr (DVD). Madrid: Versus Entertainment, DL 2009.

- Der Var engang (DVD). [Copenhagen]: Det Danske Filminstitut, cop. 2003.

- Verdens Undergang (DVD). [Copenhagen]: Det Danske Filminstitut, cop. 2006.

- Werner, Gösta. Victor Sjöström et la tradition suédoise. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 331-332 (1984), pàg. 2-9.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema