Introducció
Les pel·lícules, entre elles, i sense necessitat de ser remakes, poden tenir coses en comú: un estil, un decorat, la manera d’estructurar el relat, el sentit de l’humor, el to, la manera de presentar els personatges… Són corrents soterrats que alimenten les ficcions: una genètica compartida que converteix les pel·lícules en germanes o en cosines, que ens fa comprendre que determinades obres són d’una mateixa família.
Per exemple, és molt evident la confluència argumental entre Muerte de un ciclista i Cronaca di un amore, o la mateixa tensió que es respira amb títols com Él i Psycho...fins i tot pel·lícules tan oposades estèticament i culturalment com Colegas i Le fils troben punts en comú.
Consulteu altres dossiers elaborats per la Biblioteca del Cinema
Films