Love me Tonight

Per la mateixa tempesta que va portar a Mamoulian a Hollywood, va aparèixer el més enginyós i, probablement, el millor equip de compositors que Broadway havia conegut. Richard Rodgers i Lorenz Hart havien fet un desfavorable debut a Hollywood l’any 1931 escrivint tres cançons per a una comèdia First National protagonitzada per Ben Lyon i Ona Munson i dirigida per Clarence Badger. The Hot Heiress no va ser un èxit, i les cançons van passar inadvertides. Llavors va venir Paramount i Love Me Tonight, basada en una obra teatral de Leopold Marchand i Paul Armont. Per això, Rodgers i Hart van escriure nou números, brillantment integrats en l’ocurrent guió que són de tot menys inseparables d’ell; i Mamoulian finalment va tenir quelcom que li permetria ‘combinar tots els elements de moviment, dansa, interpretació, música, cant, decoració, il·luminació’ (tot i que encara no el color). El resultat va ser un dels musicals més fascinants mai creats, la pel·lícula de Lubitsch que Lubitsch sempre va intentar fer però mai va poder.

Les crítiques de Mamoulian sempre van tendir a desestimar Love Me Tonight com a una insípida imitació de Lubitsch i Clair. És possible que hi hagués certa influència, encara que en el cas de Clair sembla limitada a una presa o dos dels carrers i els sostres de París, i de Lubitsch, a l’ambient general de sofisticació i la presència Maurice Chevalier i Jeanette MacDonald, les seves inefables estrelles de The Love Parade. En aquest cas, de cap manera Mamoulian va oblidar els seus mestres.

Diàlegs com el ‘Pots anar a buscar un doctor?’ de Charlie Ruggle i el ‘Per descomptat, que entri!’ de Myrna Loy; trucs estilístics com el sobtat tall a càmera lenta quan el castell s’estabilitza per tornar a un altre excitant tarda de pont; sona com un ploriqueig extraordinari, ni humà ni caní, fet per tres velles tietes en moments d’estrès; Mamoulian els dirigeix tots amb destresa, una habilitat que fa que el famós Lubitsch caigui insípidament com un pes pesant. De fet, comparar el final de Love Me Tonight amb el de Monte Carlo és preguntar-se si Lubitsch va captar la broma. Ambdós films construeixen un frenesí culminant de muntatge rus – però on la de Mamoulian és una paròdia deliciosa, la de Lubitsch és simplement un popurri romàntic. Probablement, això només sigui qüestió de gustos; però després de Love Me Tonight, tant The Love Parade com Monte Carlo semblen portar la seva sofisticació i encant amb la subtilitat d’una gegant picada d’ullet germànica.

Milne, Tom. Mamoulian. London: British Film Institute, 2010.

• Ámame esta noche (Love me tonight)(DVD). [Madrid]: Feel Films, cop. 2015.
• Arroita-Jauregui, Marcelo. Notas sobre Rouben Mamoulian. San Sebastián: XXI Festival Internacional de Cine, 1973.
• Invernici, Arturo. Amami stanotte. “Cineforum”, vol. 49, núm.490 (dic, 2009), pàg. 87.
• Milne, Tom. Rouben Mamoulian. London : Thames and Hudson : British Film Institute, 1969.
• Spergel, Mark. Reinventing reality: the art and life of Rouben Mamoulian. Metuchen, N.J: Scarecrow, 1993.
• Vila, Santiago. Rouben Mamoulian: el estilo como resistencia.València: Ediciones de la Filmoteca (Institut Valencià de Cinematografia Ricardo Muñoz Suay), 2001.