Die Börsenkönigin / Die Suffragette

A més tardar en 1905, amb el sorgiment de les anomenades imatges sonores, va ser quan les escenes clau del teatre musical –altament dramàtiques– es van dur a la pantalla en pel·lícules curtes (de tres o quatre minuts) i van despertar en el jove mitjà de masses la consciència que la representació de processos emocionals intensos exercia un fort efecte sobre el públic. Per això sorprèn que en desembre de 1912 la revista Bild und Film, que recolzava el moviment burgès de reforma del cinema, publiqués una agressiva protesta contra el “film sensual”.

En l’article, Bild und Film afirma –basant-se en informacions de tercera mà– que influents cercles danesos han estat protestant contra l’exhibició (summament exitosa) de pel·lícules “en les que s’apel·la de forma desconsiderada, i a estones francament desvergonyida, a la sensualitat del públic”. Aquests cercles exigeixen “imposar al desordre en el cinema la censura unitària i rigorosa que encara manca a Dinamarca”. Demanden, de manera inequívoca, el final de la “censura tova” i de les “tendències liberals” que aquesta comporta.

Els inconformistes –continua la revista– assenyalen com a representant principal del perillós corrent de “pel·lícules sensuals” a l’actriu Asta Nielsen, de qui “la forma de despertar la luxúria en l’espectador mitjançant atrevides contorsions” consideren “reprovable en alt grau”. Un important diari danès –que tampoc és identificat per la publicació– ja ha criticat fortament la descarada actuació de Nielsen: “Ningú pot fer contorsions sobre l’agut fil de la lascívia com ho fa ella en ballar amb els seus membres escassament coberts. Per aquesta feina cobra dos cops el salari d’un ministre. Ha ‘fet escola’.”

A més d’aquestes acusacions, l’article conté una velada polèmica fílmica i sobre polítiques de producció que va més enllà de la impugnació presentada en primer pla. Inicialment, Bild und Film injuria la influència –suposadament nociva– de la naixent fama. I pren com a exemple a Asta Nielsen. En els fets, l’actriu s’ha convertit en un ídol –principalment de la burgesia masculina, fins aquell moment més aviat poc tinguda en compte pel cinema– en molt poc temps. Això obeeix fonamentalment a les campanyes de promoció d’un consorci fílmic alemany. No obstant això, la revista ataca menys a la publicitat massiva que a la interpretació de l’estrella, qui accentua la importància del cos i xoca contra certs ideals establerts. És de suposar que la crítica ha pres partit clarament per Henny Porten, qui també s’ha convertit en una estrella, però manté un estil d’actuació basat en actituds habituals i afectades.

En la polèmica plantejada per Bild und Film es troba també una crítica a les noves formes de comercialitzar les pel·lícules d’Alsa Nielsen. Afgrunden (Urban Gad, 1910), el seu primer film, rodat a Dinamarca, és també la primera producció distribuïda a Alemanya. Això ha revolucionat el sistema de distribució, ja que fins al moment els propietaris de sales cinematogràfiques adquireixen còpies de les pel·lícules i les revenen. Els grans marges de guanys ja no correspondran als cinemes, sinó a les companyies productores i de distribució. Les associacions de cine-teatres i els seus mitjans de premsa especialitzada han protestat efusivament contra el nou procediment. Aquesta innovació també afecta als compradors alemanys de pel·lícules, qui des de 1910 han cobert gran part de la demanda fílmica amb pel·lícules daneses (i continuaran fent-ho fins a 1914). Però, per sobre de tot, es pretén desacreditar una política de producció i una temàtica que han sigut importades de Dinamarca a Alemanya per la Deutsche Bioscopal en contractar a Alsa Nielsen i al seu autor i director, Urban Gad.

Faultstich, W., Korte, H. Cien años de cine [1895-1995]: una historia del cine en cien películas. México: Siglo Veintiuno, 1997.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Allen, Robert C. Asta Nielsen: the silent muse. “Sight & Sound”, vol. XLII, núm. 4 (Sept. 1973), pàg. 205-209.
• Amengual, Barthélémy. Pordenone: le cinema allemand avant Caligari. “Positif”, núm. 365 (juil. 1991), pàg. 106-118.
• Asta Nielsen (DVD). Copenhagen: Det Danske Filminstitut, 2005.
• Bálazs, Béla. Escritos sobre cine: fragmentos. “Archivos de la Filmoteca”, núm. 53 (jun. 2006), pàg. 136-147.
• Bucher, Edmund. Film-Photos wie noch nie. Giessen: Kindt & Bucher, 1929.
• Cherubini, Jean-Marie. Comptes rendus. “1895”, núm. 75 (abril 2015), pàg. 149-154.
• Ciment, Michel. Un manifeste pour le cinema, les normes culturelles en question. “Positif”, núm. 440 (oct. 1991), pàg. 101.
• Delorme, Stéphane. Les gestes d’Asta. “Cahiers du Cinema”, núm. 713 (juil. 2015), pàg. 25.
• Faultstich, W., Korte, H. Cien años de cine [1895-1995]: una historia del cine en cien películas. México: Siglo Veintiuno, 1997.
• Fornara, Bruno. Cinema ritrovato a Bologna: Asta Nielsen, Curtiz e altri piaceri. “Cineforum”, vol. 47, núm. 8 (ott. 2007), pàg. 69-71.
• Gad, Urban. Der Film: seine mittel-seine ziele. Berlin: Schuster und Loeffler, 1925.
• Gad, Urban. Filmen: dens midler og maal. Kobenhavn: Gyldendalske boghandel norsdik, 1919.
• Gesek, Ludwig. Gestalter der filmkunst: von Asta Nielsen bis Walt Disney. Wien: Amandus, 1948.
• Hansert, Andreas. Asta Nielsen und die Filmstadt Babelsberg: das Engagement Carl Schleussners in der deutschen Filmindustrie. Petersberg: Michael Imhof, 2007.
• Jeancolas, Jean-Pierre. Le Muet, pourquoi? Ou: Il n’y a plus de vieux films. “Positif”, núm. 312 (févr. 1987), pàg. 36-38.
• Le Fanu, Mark. The world of silent cinema. “Sight & Sound”, vol. XXIII, núm. 7 (July, 2013), pàg. 57.
• Masson, Alain. Asta Nielsen en pleine clarté. “Positif”, núm. 404 (oct. 1994), pàg. 89-93.
• Mungenast, E.M. Asta Nielsen. Stuttgart: Walter Hädecke, 1928.
• Rosenbaum, Jonathan. Monuments, documents and diversions. “Cinema Scope”, núm. 56 (Oct. 2013), pàg. 69-75.
• Winge, John H. Asta Nielsen. “Sight & Sound”, vol. 19, núm. 2 (Apr. 1950), pàg. 58.